El ple del Congrés va donar suport ahir amb ampli consens la llei de protecció a la infància davant de la violència, amb la qual la prescripció dels delictes greus començarà a comptar quan la víctima tingui 35 anys, i l'ha enviat al Senat amb àmplies millores que reforcen els drets dels nens.

El projecte de llei, que busca posar fi a la impunitat de moltes agressions sexuals, que quan es denuncien ara ja han prescrit, ha inclòs en el seu pas pel Congrés més de 200 esmenes i 70 acords transaccionats respecte al text remès pel Govern, i ha quedat avalat amb 268 vots a favor, 57 en contra i 16 abstencions.

La llei surt del Congrés amb l'oposició de Vox per motius ideològics i del PNB, que va denunciar una invasió de competències, mentre que PDeCAT i EH Bildu van optar per abstenir-se per la importància de les mesures per a la seguretat dels nens, malgrat discrepar també del repartiment competencial. El text aprovat reforça el dret del nen a ser informat, no només escoltat, en processos administratius i judicials i a formular denúncia de manera personal i directa. A última hora els grups van acordar ampliar cinc anys més l'edat des de la qual es comença a comptar la prescripció dels delictes greus respecte a la proposta del Govern, fins als 35 anys. Actualment, es compta des dels 18 anys, per la qual cosa pocs casos d'abusos arriben a jutjar-se perquè les víctimes triguen a vegades dècades a reconèixer públicament l'agressió.

En el seu pas pel Congrés, s'ha dotat la llei de perspectiva de gènere, s'han eliminat plantejaments com el SAP (Síndrome d'Alienació Parental) i incorporat mesures del Pacte d'Estat contra la violència de gènere. La iniciativa legislativa remesa al Parlament des de Drets Socials amplia la definició de violència, persegueix delictes comesos a través d'internet, crea unitats especialitzades en les forces i cossos de seguretat i un Registre Central d'Informació. Hi haurà un coordinador de benestar i protecció als centres educatius, s'impulsarà la formació per a jutges i fiscals i s'incorpora al Codi Penal l'aporofòbia (odi al pobre) dins dels delictes d'odi. «No som conformistes i aquesta llei s'ha de continuar millorant» a la Cambra Alta, va asseverar la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que va tancar el debat agraint el treball i la generositat del pianista James Rhodes, víctima d'abusos durant la seva infància, i present al Parlament amb diverses entitats socials. La ministra es va dirigir als nens i els va animar a «demanar ajuda, perquè algú va ajudar-vos», i va assegurar que amb l'aprovació de la llei es posarà fi a la impunitat dels abusos a menors per part de religiosos.

Diversos grups van avançar la intenció de continuar proposant canvis al Senat, per exemple, per evitar que es reconegui com a «agents de l'autoritat» els serveis socials, perquè podria causar indefensió a les famílies davant de l'administració, en els casos de retirada de tutela per desemparament.