El Bages és, en un rànquing comarcal, a la zona mitjana-baixa en disponibilitat d'espai territorial per a la mobilitat interna. És a dir, té una densitat relativament alta en la relació entre el nombre d'habitants i la superfície de la comarca (165 hab/km2, concretament). És una dada que normalment passa desapercebuda, perquè la comarca no deixa de ser un simple marc administratiu, però que en el moment que s'ha convertit en un límit de mobilitat pren una altra dimensió.

Aquests darrers dies s'ha especulat amb diferents nivells de mobilitat en temps de pandèmia (tot i que ahir ja es donava per fet que a partir de dilluns es generalitzaria a tot Catalunya) i ha agafat relleu l'estructura territorial de la vegueria. Així, si la restricció de la mobilitat passés a estar delimitada dins d'quest marc, en el cas dels habitants del Bages reduirien a la meitat la seva densitat com a comarca.

I és que la Catalunya Central (comptant amb una distribució amb vuit vegueries, amb la major part de l'Anoia a la del Penedès) té actualment un total de 415.689 persones distribuïdes en una àrea de 4.947 km2 (segons xifres de l'Idescat), el que dona una densitat de 84 habitants per quilòmetres quadrat. Si la mobilitat se cenyís a aquest àmbit de la vegueria, en el cas de les Comarques Centrals els que guanyarien més proporció d'espai són, a banda dels bagencs, els osonencs, que dins la seva comarca tenen una densitat de 132 hab/km2. Els anoiencs (de la part, majoritària, que no entra en les Comarques Centrals), per contra, quedarien més limitats si se'ls inclou en aquesta mobilitat dins de l'àrea del Penedès, ja que passarien d'una densitat de 142 hab/km2 a una altra, juntament amb l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, de 264 hab/km2.

Entre les vuit vegueries, els dos extrems sota aquest paràmetre de la densitat són l'Alt Pirineu i Ara i l'Àmbit Metropolità de Barcelona. Aquesta darrera és, lògicament, la més massificada, amb un índex de 2.308 habitants per quilòmetres quadrat. Mentre que l'àrea pirinenca, amb una superfície de 5.776 km2 per a un total de 72.913 persones és la més espaiada, ja que la densitat resultant és de 12 hab/km2. Just darrere hi ha la de Terres de l'Ebre (54 hab/km2), la de Ponent (65 hab/km2) i en quart lloc les Comarques Centrals. Entre aquesta vegueria i la més densa (la de l'Àmbit Metropolità) hi ha, per aquest ordre, la del Camp de Tarragona (112 hab/km2), la de les Comarques Gironines (137 hab/km2) i l'abans esmentada del Penedès (264 hab/km2).

Amb la limitació de la mobilitat encara vigent restringida a l'àmbit comarcal, els territoris més esponjats de l'àrea d'influència de Regió7 són el Solsonès i l'Alt Urgell que (com es pot veure a la graella adjunta) es troben entre les cinc de tot Catalunya amb una densitat més baixa, ambdues amb 14 habitants per cada quilòmetre quadrat de territori. El Berguedà, la Cerdanya i el Moianès se situen també entre les comarques més alleugerides, amb unes densitats que oscil·len entre els 34 i els 41 habitants per quilòmetre quadrat.

Els pols oposats són el Pallars Sobirà (5 hab/km2) i el Barcelonès (15.881 hab/km2).