Els investigadors han identificat per primera vegada a Catalunya el tigre del llorer, un insecte en expansió al continent europeu. Es tracta d'una espècie d'hemípter localitzat primer a la província de Girona, i més tard a la de Barcelona, segons un article publicat al Butlletí de l'Associació Espanyola d'Entomologia. El treball està signat per la professora Marta Goula, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i per l'assessor en fitopatologia Josep Maria Riba. El tigre del llorer va aparèixer inicialment a l'illa de Creta el 2014. Des de llavors diverses cites científiques havien confirmat la seva presència en punts de la costa mediterrània a França i Itàlia.

En el cas de Catalunya, els primers símptomes de la presència de l'insecte, les va identificar Riba en fulles de llorer en col·laboració amb alguns jardiners de la província de Girona, l'estiu del 2020. L'intens comerç nacional i internacional de plantes ornamentals podria haver-los obert la porta d'entrada. Encara no se sap si la presència simultània del tigre del llorer en diferents països europeus és conseqüència de diferents episodis d'introducció o bé de la dispersió a partir d'un únic punt inicial.

A Catalunya, tot indica que l'insecte estaria en fase d'expansió, però per confirmar aquesta hipòtesi caldrà continuar fent-ne el seguiment al llarg del temps. Ara com ara, l'insecte només s'ha trobat al llorer, un arbre típic de la vegetació autòctona mediterrània que es troba en hàbitats humits i també en l'àmbit ornamental dels espais verds, ja que és una planta molt utilitzada en jardineria.

Com s’observa en general en tots els insectes, l'augment de les temperatures podria afavorir el desenvolupament del tigre del llorer i el creixement de les seves poblacions. "Probablement, l'aplicació de mesures urgents per controlar aquestes poblacions a Catalunya seria poc eficaç ja que l'espècie es troba molt escampada. En aquests casos, cal veure com el llorer respon a l'atac de l'insecte, ja que sovint les plantes tenen mecanismes de tolerància i compensació als efectes perjudicials", indiquen els autors.