La crisi oberta en el Marroc i Espanya per l'acollida a Logronyo del líder Polisario Brahim Ghali i l'onada de milers d'immigrants intentant entrar a Ceuta és lluny de refredar-se. El Marroc ha avivat aquest dilluns les brases quan el seu ministeri d'Exteriors ha difós una nota sense capçalera en què, entre altres arguments, equipara els seus problemes amb el Sàhara Occidental amb el procés independentista català.

Tan sols una hora i mitja després de la difusió del comunicat marroquí, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha respost de forma taxativa deplorant la maniobra del Marroc: "si el que s'està dient per part del ministeri d'Assumptes Exteriors marroquí és que han utilitzat la immigració, és a dir, l'assalt a les fronteres espanyoles per part de més de 10.000 marroquins en 48 hores, a mi em sembla absolutament inacceptable".

El comunicat del Ministeri d'Exteriors alauí, sense capçalera, situa l'arrel de la "greu crisi" diplomàtica en les "segones intencions hostils d'Espanya respecte al Sàhara" Occidental, i augura que aquest conflicte no acabarà amb la compareixença davant la justícia espanyola del líder del Front Polisario, prevista per a aquest dimarts a l'Audiència Nacional.

En el comunicat Rabat fa una al·lusió directa al procés independentista català. "Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut en el Palau Real marroquí? (...) Si hagués estat rebut públicament i oficialment pel seu aliat estratègic, el seu important soci comercial i el seu veí més pròxim al sud?", pregunta retòricament l'escrit.

"Actituds hostils"

Per a Rabat, Espanya s'ha aliat amb els seus enemics passant a exercir un paper de potència "hostil". L'acolliment de Ghali a Espanya -segons el govern espanyol per motius humanitaris- "ha revelat la connivència del nostre veí del nord amb els adversaris del Regne per a soscavar la integritat territorial (així com) les actituds hostils i les estratègies perjudicials d'Espanya cap a la qüestió del Sàhara".

"Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (...) Com restablir la confiança després d'un error tan greu? (...) Què cerca realment Espanya?", argumenta la declaració alauí. La crisi, assegura la nota, acabarà quan "Espanya aclareixi sense ambigüitats les seves eleccions, les seves decisions i les seves posicions" amb relació al Sàhara.

Per al Marroc, "la crisi no es limita a un home. No comença amb la seva arribada ni acabarà amb la seva partida. Es tracta abans de res d'una qüestió de confiança i de respecte mutu trencats entre el Marroc i Espanya", assegura la declaració.

Brahim Ghali va ingressar a l'Hospital Sant Pere de Logronyo el passat 17 d'abril després d'evolucionar negativament d'un contagi de covid. La ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya, va atribuir posteriorment la seva presència al país a "raons estrictament humanitàries". Ghali serà interrogat aquest dimarts pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz sobre presumptes delictes de genocidi i lesa humanitat.

Comparació amb el "procés"

La declaració recorda en diversos passatges que "el Marroc mai va instrumentalitzar el separatisme" contra Espanya: "Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a posar-se al costat de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord", afirma en un d'ells.

I recorda fins i tot dos moments clau: el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i l'executiu marroquí va modificar el seu programa, a petició de l'espanyol, perquè "no fos rebuda al més alt nivell". I el 2017 "va rebutjar la petició de visita i reunió d'un gran líder del separatisme català", relata al·ludint a l'expresident' Carles Puigdemont.

Sánchez: "No és acceptable"

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat la roda de premsa de la XIII Cimera hispana-polonesa, celebrada aquest dilluns a Alcalá de Henares (Madrid), per a rebutjar el comunicat marroquí.

Sánchez ha estat inusualment dur amb el Marroc, prova del malestar enorme que havia deixat el comunicat de Rabat en l'Executiu: “No és admissible que hi hagi un Govern que digui que s'ataquen les fronteres, que s'obren les fronteres perquè entrin 10.000 immigrants en 48 hores per desavinences i discrepàncies en política exterior”, en aquest cas relatives a la posició sobre el Sàhara Occidental.

El cap de l'Executiu, com havia declarat anteriorment des que va esclatar la crisi per Ceuta, ha insistit que Espanya vol mantenir una actitud “constructiva” amb el Marroc, però el “veïnatge i la relació bilateral” s'han de consolidar “en el respecte i la confiança”, i “no es construeixen”, per tant, per un xoc diplomàtic. “No és acceptable”, ha repetit en to ferm, afegint que Rabat “no pot oblidar” que no té “ni millor ni major aliat” a la UE que Espanya per a moltes de les seves demandes. Madrid és un “interlocutor privilegiat, necessari i imprescindible”.

"Solidari amb Espanya"

El comunicat de Rabat conclou acumulant casos que li serveixen per afirmar que "el Marroc ha demostrat sempre ser solidari amb Espanya", no sols en el cas de la crisi territorial que va esclatar el 2017 a Catalunya.

El Marroc inclou en el seu comunicat un memorial en el qual subratlla la seva cooperació en matèria de lluita contra el terrorisme gihadista ("ha permès la desarticulació de diverses cèl·lules, amb ramificacions tant al Marroc com a Espanya i la neutralització de 82 actes terroristes") i en política migratòria ("ha permès, des de 2017, avortar més de 14.000 intents d'immigració irregular, desmantellar 5.000 xarxes de tràfic i evitar innombrables intents d'assalt").

Per a Rabat, una cosa són els espanyols i una altra alguns dels seus polítics. "El Marroc -agrega la nota- no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns" per un país que "seguirà apegat al seu natural i genuïna amistat amb el poble espanyol". En aquest escenari de crisi, incideix el comunicat, convé fer "una distinció entre l'amistat del poble espanyol i el mal causat per uns certs cercles polítics", diu sense nomenar-los.