El primer ministre italià, Mario Draghi, ha reclamat que no s'aturin els estímuls fiscals perquè l'economia pugui tornar "com a mínim" a la trajectòria que tenia abans de la pandèmia", just després rebre el I Premi Cercle d'Economia a la Construcció Europea en l'acte de cloenda de la XXXVI Reunió de la institució catalana. "Només llavors podrem dir que hem superat l'impacte de la crisi sanitària", ha dit. L'expresident del Banc Central Europeu ha estat acompanyat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte en el qual ha fet una crida a la unitat europea per encaminar la recuperació i ha advertit que la pandèmia està "lluny d'acabar-se" i ha assenyalat el "risc" que suposa la poca vacunació als països subdesenvolupats.
A parer seu, és "injust i perillós" que la vacunació s'hagi limitat als països rics, que han concentrat el 85% de les dosis. Davant d'això, el mandatari italià ha alertat que pot sorgir alguna nova variant i ha defensat que cal facilitar l'accés lliure a les vacunes per afrontar millor les possibles futures pandèmies. "Mentre el virus circuli lliurement, hi ha el risc que sorgeixin noves variants, i alguna d'aquestes podria ser resistent a les nostres vacunes i debilitar l'èxit dels nostres esforços", ha sentenciat.
Un altre dels riscos que ha anomenat és la inflació, tot i puntualitzar que la majoria d'experts considera que això és una cosa temporal. Amb tot, ha avisat que cal estar alerta perquè determinarà el comportament futur dels bancs centrals amb els tipus d'interès. A més ha assenyalat que ens hem d'assegurar que "la recuperació sigui tant equitativa com sostenible, perquè en el passat més recent ens vam oblidar d'això".
Draghi ha considerat que davant la crisi provocada per la covid hi ha hagut una "resposta fiscal sense precedents" i ha assegurat que ja estem veient "la llum al final del túnel". De fet, segons ell, "no hi ha hagut una resposta fiscal d'aquesta magnitud des de la Segona Guerra Mundial" i gràcies a això s'està evitant una "profunda recessió". Amb tot, ha reconegut que hi ha moltes incerteses i ha considerat que cal actuar de "forma ràpida i eficaç per tal que la demanda pugi de la mateixa manera que ho ha fet l'oferta i que es recuperi el mercat de treball".
"El nostre objectiu ha de ser portar l'activitat econòmica fins com a mínim la trajectòria que tenia abans de la pandèmia. Només llavors podrem dir que hem superat l'impacte de la crisi sanitària sobre les nostres societats i sobre l'ocupació", ha dit.
En aquests moments, però, totes les projeccions encara suggereixen que no s'assolirà aquest objectiu "sense un esforç addicional". En aquest sentit, ha dit que la política fiscal expansiva és "essencial" per preservar el creixement, però cal assegurar els inversors que "es tornarà a la prudència fiscal tan aviat com la recuperació se sostingui".
El cap del consell de ministres italià ha afegit que "idealment" s'hauria d'apostar per mirar d'excedir la trajectòria de creixement que Europa tenia abans de la pandèmia, i d'aquesta manera, "compensar per l'augment del deute durant la crisi sanitària".
De cara al futur, el polític italià ha previst que les previsions de creixement per aquest any –que són d'un 4,2% i un 5,9% per Itàlia i Espanya- s'hauran de "revisar a l'alça, a mesura que la confiança torna a les companyies i a les famílies".
