Unides Podem blinda el seu pes en el Govern i es prepara per a la nova etapa

«Sánchez no és una bona persona. Ha estat capaç d’aniquilar, de fer una escabetxada a la seva pròpia gent, als més diligents i als més obedients que havien complert el que ell els havia encarregat», va denunciar Casado amb referència a Carmen Calvo, José Luis Ábalos i Iván Redondo, entre altres. En la clausura de l’escola Miguel Ángel Blanco a Ermua, el líder del PP va eximir de les seves responsabilitats tots els ministres que han sortit del Govern i als quals durant molts mesos havia atacat. Segons va dir, cap d’ells va fer res per voluntat pròpia, sinó «perquè els ho va ordenar Sánchez».

Per a Casado, la «carnisseria» –definició amb ironia després de la polèmica entorn de la recomanació del ministre de Consum, Alberto Garzón– que va dur a terme Sánchez en la remodelació del Consell de Ministres demostra que és «l’antilíder, una persona egoista i covarda que és capaç de tirar els seus per la borda per alleugerir una mica de pes i mantenir-se uns mesos més en el poder». En aquest sentit, va criticar que el líder del PSOE hagi estat capaç de «trair els seus propis amics», que li van donar suport quan es va presentar a les primàries del PSOE. El resum, per tant, és que «no és una bona persona», va insistir.

Divendres, a última hora de la tarda, Pedro Sánchez va despenjar el telèfon per trucar a Yolanda Díaz. Faltaven unes hores perquè s’obrís la crisi de Govern. En aquesta conversa, el cap de l’Executiu va explicar a la líder d’Unides Podem que havia pres una decisió: l’endemà, dissabte 10 de juliol, anunciaria la remodelació del seu gabinet. El resultat final seria la sortida de set ministres socialistes –principalment, el seu nucli més dur–, però no afectaria els cinc representants d’Unides Podem. Aquest va ser l’acord dels dos dirigents en els últims dies.

La intenció de Sánchez de reformar l’Executiu feia parlar des de fa diverses setmanes. El sector morat del Govern, tot i que inquiet, s’aferrava al compromís a què s’havia arribat al començament de la legislatura de tenir un pes proporcional en el Consell de Ministres al dels seus socis. El 28 de juny passat, en l’última reunió presencial que van mantenir Sánchez i Díaz, el president del Govern va explicar a l’ara vicepresidenta segona el seu propòsit de fer canvis. Segons fonts coneixedores, va ser una conversa llarga en què van parlar de les necessitats de l’Executiu i de la possibilitat d’incorporar nous perfils.

En aquella trobada, la líder morada va dir a Sánchez que la permanència dels ministres d’Unides Podem estava fora de tota discussió. El desembre del 2019, Sánchez i Pablo Iglesias havien pactat el pes que tindria cada partit en la coalició. El resultat va ser que hi havia un ministre morat per cada quatre socialistes. Més o menys. I així havia de continuar sent. Aquella primera reunió va ser preliminar: el president no tenia clar els temps ni tampoc el calat de la reforma.

En els dies següents hi va haver més converses, però no va ser fins divendres passat que Sánchez, en una primera trucada, va confirmar a Díaz que no tocaria la part d’Unides Podem. Irene Montero (Igualtat), Ione Belarra (Drets Socials i Agenda 2030), Alberto Garzón (Consum) i Manuel Castells (Universitats) estaven fora de perill. Hores més tard va ser quan la va informar que la remodelació seria dissabte.

Readaptar-se a l’escenari

L’endemà d’aquesta trucada, comença el ball de ministres. Carmen Calvo, el principal contrapès dels morats en l’Executiu, abandona el Govern. La segueix José Luis Ábalos, amb qui fa mesos que Unides Podem està encallat en la negociació dels lloguers. Continuen caient noms del gabinet de Sánchez i se’n comencen a conèixer els nous integrants. La remodelació del Consell de Ministres és profunda i a les files morades comencen a recol·locar-se per afrontar la nova etapa.

La sortida de Calvo, tot i que aplaudida internament a Unides Podem, ha situat Nadia Calviño a la vicepresidència primera.

La ministra d’Assumptes Econòmics, caracteritzada per la seva austeritat econòmica, ha estat protagonista de diversos xocs amb els morats. Concretament, amb Díaz fa mesos que està enfrontada per la pujada del salari mínim interprofessional que exigeix la ministra de Treball i que ella frena constantment. No obstant, en l’entorn de la ministra de Treball no hi ha gaire preocupació per aquest gest de Sánchez de premiar Calviño i de situar-la com a límit a les seves iniciatives.

Fonts del sector morat del Govern expliquen que, amb la marxa de Pablo Iglesias, Yolanda Díaz va heretar la interlocució amb el president del Govern com a líder de l’altre partit de la coalició. D’aquesta manera, confia poder negociar els temes més delicats directament amb Sánchez, i poder evitar Calviño. En els pròxims dos anys queden pendents la pujada de l’SMI i la derogació de la reforma laboral.

Noves oportunitats

En el nou tauler que ha configurat Sánchez, els morats també veuen de bon ull l’ascens de Félix Bolaños com a ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica. Fonts d’Unides Podem assenyalen que Díaz i Bolaños, home de la màxima confiança de Sánchez, estan acostumats a treballar junts en la redacció de textos legislatius, sobretot de l’època més dura de la pandèmia.

Un altre dels fitxatges que veuen de bon ull és el de Raquel Sánchez, fins ara alcaldessa de Gavà i escollida per ocupar la cartera de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana.

Els morats fa mesos que estan encallats en la negociació de la regulació dels lloguers amb José Luis Ábalos, titular anterior d’aquest ministeri, i confien poder desencallar el diàleg.

Dissabte passat, la secretària d’Habitatge de Podem, Alejandra Jacinta, va assenyalar que Sánchez va declarar Gavà «àrea tensada i va regular el preu dels lloguers».