El jutge del cas Volhov investiga si l’empresa d’Igualada Iniciatives Events, que va organitzar actes polítics de l’expresident català Carles Puigdemont i va donar suport logístic a Tsunami Democràtic, ha malversat cabals públics de forma «sistemàtica i continuada». Així ho sosté el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona en una interlocutòria, en el qual acorda prorrogar altres sis mesos la instrucció del cas Volhov, que indaga el presumpte desviament de fons públics al procés i suposat tràfic d’influències en negocis de membres de l’«estat major» de l’1-O, entre ells l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell i l’excàrrec de CDC David Madí. El jutge justifica la pròrroga de la instrucció en la necessitat d’investigar l’activitat d’Iniciatives Events, empresa de la qual els seus dos responsables, Antoni Fusté i Roc Aguilera, van ser detinguts el passat mes d’octubre en una operació de la Guàrdia Civil, que es va confiscar d’abundant documentació en paper i electrònica a les oficines de la firma.

Segons sostenia el jutge a la interlocutòria en què va autoritzar les detencions, l’empresa, especialitzada en actes culturals i esportius, va donar suport logístic a accions d’ANC o Tsunami -com la protesta contra una visita del rei Felip VI a Barcelona- i va organitzar actes de Puigdemont, entre ells el que va tenir lloc a Perpinyà el febrer de l’any passat o la reunió que va mantenir amb els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra.

El jutge sosté que, segons li ha comunicat verbalment la Guàrdia Civil, la documentació confiscada «revesteix indiciàriament caràcters del delicte de malversació de cabals públics realitzat de manera sistemàtica i continuada», la qual cosa afecta «una gran varietat de persones de rellevància pública». El magistrat recorda que Iniciatives Events ha rebut fons del Consell Català de l’Esport «emmascarats en contractes» amb dues agències de viatges i que, per aconseguir contractes amb les administracions, els seus responsables «aporten pressupostos d’empreses a ells vinculats falsejant licitacions i garantint la seva adjudicació». El jutge creu també necessari prorrogar per sis mesos més la seva recerca, davant els indicis de les «operacions delictives en les quals estarien involucrats» els empresaris Madí i Vendrell.

Segons l’acte, arran de l’anàlisi de telèfons, ordinadors i correus electrònics intervinguts als detinguts, la Guàrdia Civil està elaborant un total de 137 informes, dels quals n’ha presentat ja 70 al jutjat. Una vegada disposi de tots els informes sobre l’anàlisi dels dispositius, afegeix el jutge, haurà de començar a prendre declaració als testimonis i als investigats que es van acollir al seu dret a no declarar després de ser detinguts, així com practicar les diligències que es derivin dels indicis recaptats per la Guàrdia Civil.

Torra i Puigdemont van intentar dinamitar el pacte JxCat-PSC a la Diputació de Barcelona

Els expresidents de la Generalitat Quim Torra i Carles Puigdemont van intentar dinamitar a l’estiu del 2019 el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, encara que l’amenaça de dimissió del president del PDeCAT, el bagenc David Bonvehí, va ser clau per mantenir a l’últim moment l’acord. Així ho revelen els periodistes Oriol March i Joan Serra Carné en el seu llibre «Enemics íntims. Anatomia de la desconfiança entre Junts i ERC». Una de les escenes narrades en el llibre parla del pacte entre JxCat i el PSC després de les eleccions municipals del 2019, que va permetre a la socialista Núria Marín convertir-se en presidenta de l’ens. Segons el llibre, Bonvehí va obrir negociacions amb el PSC, amb el permís inicial de Puigdemont, molest amb ERC pels seus pactes amb els socialistes per desplaçar JxCat de l’alcaldia a algunes localitats. Abans de signar l’acord, Bonvehí va enviar a Puigdemont un missatge perquè el validés i l’expresident així ho va fer. Però l’endemà, es va començar a difondre la notícia del pacte i veus del sector més unilateralista de JxCat van expressar el seu desacord amb l’aliança. Aleshores, vuit dirigents de JxCat es van reunir per votar si mantenien l’acord: quatre d’ells van apostar per trencar-lo, i quatre més, per mantenir-lo. L’empat el va desfer Puigdemont, qui, telemàticament, va ordenar a Bonvehí que cridés els diputats provincials de JxCat perquè modifiquessin in extremis el sentit del seu vot i no donessin suport a Marín. Aquest va amenaçar amb dimitir i Puigdemont es va fer finalment enrere. També Quim Torra va irrompre en la reunió de dirigents de JxCat al Parlament, però el seu vot en contra ni tan sols va ser tingut en compte.