Els diputats del grup d’Unides-Podem al Congrés Juan López de Uralde i Jaume Asens es van acomiadar al juliol quedant per acabar al setembre la qüestió que tenien entre mans: una iniciativa parlamentària per blindar el paratge de gran valor ecològic de l’estany de la Ricarda, al costat de l’aeroport del Prat.

Per això, entre altres raons, incomoda a l’ala esquerra del Govern de coalició la previsió anunciada per l’Executiu d’ampliació de l’aeròdrom per al 2030.

«No soc al Govern, però no em consta que el projecte s’hagi explicat, dialogat o consensuat amb els socis, ni s’ha tractat en un consell de ministres. Normalment aquestes coses es parlen», assegura López de Uralde, que aquesta primera setmana d’agost verbalitza el disgust de la part morada.

Fonts pròximes a l’altra part de l’Executiu no comenten la suposada falta de comunicació; només pregunten retòricament: «Els socis tenen competències en matèria de transport i infraestructures?» Certament no; cap ministra ni ministre d’Unides-Podem és si més no a prop d’aquesta àrea; com a màxim a través de l’agenda 2030. No tenen competències, però sí opinió. Entre aquestes, la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la de López Uralde: «A Barcelona es pot arribar en altres mitjans de transport menys contaminants, com el tren. Però és que l’objectiu d’aquest projecte no és en realitat la gent, sinó el maó i el ciment», diu ell.

A la causa de l’estany de la Ricarda li va donar popularitat al món Comuns-Podem, més enllà del territori català, Sergi Alegre, que va ser regidor històric d’Iniciativa al Prat de Llobregat.

Les crítiques morades al projecte són personals i puntuals, però no totes desconnectades. Abans de qualificar de «pelotazo de tota la vida» l’ampliació, Ada Colau havia comentat críticament el projecte amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, segons confirmen fonts pròximes a l’alcaldessa.

A Madrid asseguren els seus companys de formació que comuns i morats desplegaran aquesta tardor la seva oposició als consistoris del Prat i Barcelona i al Parlament.

La incomoditat pel Prat s’uneix a altres que rumia la part minoritària de la coalició. No només la polèmica del chuletón -que és en realitat una queixa per la falta d’una acció més decidida del Govern contra l’hospitalitat d’autonomies com Catalunya i Castella i Lleó a les macrogranges de la ramaderia industrial-, també d’altres que poden fer soroll al setembre.

Entre aquestes, l’impuls al desplegament de l’energia eòlica a paratges del nord, com els parcs de molins a Àlaba. O «l’acceleració de llicències de projectes miners de tota mena», apunta López de Uralde. I també la falta d’entusiasme que la facció morada intueix en la socialista per la implantació d’una «fiscalitat verda».

En el camp de joc mediambiental, les dues forces coalitzades han de respondre a pressions, de la dreta o de la mateixa militància.