Les consignes de moderació i inclusió que tracten de projectar els talibans des que van imposar la seva llei en el camp de batalla amb la presa de Kabul i l’enfonsament de les forces prooccidentals no han tardat a fer aigües. Milers d’afganesos van sortir ahir als carrers de diverses capitals per celebrar el Dia de la Independència afganesa, que marca l’alliberament del país de l’imperi britànic el 1919, unes marxes que es van convertir per segona jornada consecutiva en mostres de resposta al nou règim dels ultraconservadors sunnites. Diversos manifestants van morir a Asadabad després que milicians talibans disparessin contra una marxa en què es van enarborar banderes de l’antic règim.

La bandera tricolor republicana de l’Afganistan, reconeguda internacionalment, sembla haver-se convertit en aquests primers compassos del domini talibà en l’emblema de la dissidència. Un emblema diferent de la bandera blanca i verda de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan que propugnen els talibans, que ja van governar el país entre el 1996 i el 2001 amb una brutal dictadura religiosa.

Com ja va passar la vigília, algunes d’aquestes marxes esporàdiques van ser reprimides sense cap mena de contemplació. Almenys tres persones van morir a Asadabad, capital de la província de Kunar, pròxima a Kabul i enganxada a la frontera pakistanesa de Peshawar, segons Reuters.

Hi va haver marxes semblants als voltants de l’aeroport de Kabul, on centenars de persones en cotxes i a peu van desfilar enarborant la bandera tricolor, així com a la província de Nangarhar. A la de Khost, a l’est del país i també pròxima a la frontera pakistanesa, els talibans van imposar 24 hores de toc de queda per frenar les protestes de la vigília, segons Al Jazeera, que van deixar almenys tres morts a Jalalabad.

«Vam saludar tots aquells que porten la bandera afganesa i defensen, per tant, la dignitat de la nació», va clamar a les xarxes socials el vicepresident, Amrullah Salleh, un dels alts càrrecs del règim anterior que es mantindria al país després de la fugida al Tadjikistan del president, Ashraf Ghani. La vigília es va autoproclamar president interí del país.

Salleh està mirant de liderar la resistència als talibans des de la vall del Panjshir, situada al nord-est del país. Al seu costat tindria Ahmad Massoud, fill de l’heroi tadjik que va combatre la invasió soviètica primer i el terror talibà després fins al seu assassinat el 2001. D’acord amb Associated Press, tots dos estarien mirant de revitalitzar l’Aliança del Nord, que va lluitar contra els talibans durant els noranta i es va aliar amb els Estats Units després de la invasió que va seguir els atemptats de l’11-S perpetrats per Al-Qaida.

«Els talibans no controlen tot el territori de l’Afganistan», va dir el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov.