L'expresident de la Generalitat Quim Torra esgrimeix la llibertat d'expressió i la inviolabilitat parlamentària, entre altres arguments, en l'escrit de defensa que ha presentat en la segona causa per desobediència a la qual s'enfronta per la pancarta penjada a la façana del Palau de la Generalitat demanant la llibertat dels presos independentistes. "No vaig dubtar entre l'obediència als drets fonamentals i l'obediència a una ordre il·legal", ha argumentat Torra. L'expresident, que es remet a la Carta Europa de Drets Fonamentals, al Conveni Europeu de Drets Humans i a jurisprudència de tribunals europeus, demana la seva absolució i els testimonis de Pere Cardús, Joan Ramon Casals i Carles Fabró.

En l'escrit, Torra subratlla que els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat, estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, així com emparats per la llibertat d’expressió i de representació política.

A més, subratlla que la "criminalització del president Torra no tan sols no respon a una interpretació democràtica del Codi Penal, sinó que infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat. En concret, cita la Carta Europa de Drets Fonamentals i el Conveni Europeu de Drets Humans.

Segons el text, l'exhibició d’una pancarta per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió. Concretament, la pancarta de la façana del Palau de la Generalitat "volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides", diu.

També subratlla que els drets fonamentals "no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic", i afegeix que el Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte. "En aquest procés legal contra el president Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu", es queixa.

D'altra banda, destaca que la interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) "produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal".

Finalment, remarca que la protecció de la llibertat d’expressió d’un parlamentari, com a representant polític, "es troba especialment reforçada com estableix amb contundència el Tribunal Europeu de Drets Humans", i cita una sentència del cas Otegi.

En una entrevista a 'Catalunya Ràdio', Torra ha explicat que en aquesta segona causa esgrimeix els mateixos arguments que en la primera que el va portar a la inhabilitació com a president de la Generalitat. "És clar, vaig desobeir una ordre que, segons la llei espanyola, pot tenir el seu sentit però que no el té en el recorregut internacional", ha afegit. Per aquest motiu, ha explicat que la seva defensa demana que es cursi un manament al Consell d'Europa, ja que aquest organisme, segons Torra, diu que s'ha de deixar de perseguir gent que reivindica la llibertat dels presos polítics.

Tenint en compte que aquesta vegada la causa depèn d'un jutge ordinari, l'expresident s'ha mostrat una "mica escèptic" sobre quina serà la sentència. "Hi haurà un jutge a Catalunya que posi la defensa dels drets fonamentals per davant del compliment d'una ordre il·legal?", ha preguntat.