Les vacunes actuals contra la covid-19 no van ser dissenyades per prevenir la transmissió, encara que també hi té un efecte, sinó per evitar la malaltia greu i la mort, objectius per als quals continuen sent efectives. Les immunòlogues Carmen Álvarez, de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), i África González, de la Universitat de Vigo, aclareixen alguns dubtes que poden sorgir sobre l’efectivitat de les vacunes contra el coronavirus.

A què ens referim quan parlem de l’efectivitat de les vacunes?

Efectivitat indica protecció enfront de morts i malaltia greu, però no eviten els contagis, «sobretot davant la variant delta que és tan contagiosa. Podem contagiar-nos, però de manera asimptomàtica o molt més lleu», explica González. Les vacunes es van dissenyar –recorda Álvarez– per prevenir la malaltia greu i la mort i, quan es té la pauta completa, estan sent efectives en el percentatge que es va dir, que depèn de cada vacuna (les de Pfizer, Moderna i Astrazeneca superior al 90% d’eficàcia) perquè «mai res és el cent per cent».

Llavors, en alguns països amb altes taxes de vacunació, per exemple Israel, per què augmenten les hospitalitzacions?

Hi ha diversos factors, «però el més important, segurament, ha estat l’aparició de la variant delta, molt més contagiosa, que ha fet que persones ja vacunades tornessin a infectar-se», indica González.

També hi ha persones que no es van vacunar o en les quals no va ser totalment eficaç i, a més –afegeix–, es produeix una disminució de la protecció passat un temps, sobretot en persones grans. Álvarez recorda que no hi ha cap vacuna eficaç al cent per cent. «En el cas que ho sigui al 95% això et deixa un 5%, el qual, si ara el virus és més transmissible per la variant delta, fa que hi hagi més gent que s’infecti», cosa que no significa que si han de ser hospitalitzats acabin a l’UCI.

En quina mesura serveixen les vacunes per evitar la transmissió?

A més de l’efectivitat contra la malaltia greu i la mort, una altra cosa és si les vacunes podien servir també per evitar la transmissió, però com que no estaven dissenyades amb aquesta finalitat, al principi no se sabia, diu Álvarez. Amb les primeres variants del virus, alfa i beta, «van funcionar molt bé» per evitar la transmissió, però amb la delta «sembla que no està funcionant tan bé». Això no és efectivitat, sinó percentatge de transmissió, «i això és el que pot ser que estigui fallant». El que sí que ha canviat amb la delta és la quantitat de persones que han d’estar vacunades per «aconseguir una molt bona immunitat de grup», que ja no és del 70%, «ara cal arribar al 90% de la població vacunada, amb aquesta variant tan transmissible».

Amb el temps és normal que es perdin anticossos enfront del virus?

Quan es parla de protecció d’una vacuna ens referim a tot el sistema immunitari, amb els seus components cel·lulars i anticossos. Alguns estudis –destaca González– només se centren en els anticossos, «quan hauria d’analitzar-se tot alhora». Els anticossos disminueixen de manera normal amb el temps; ha desaparegut ja el virus i, per tant, no són necessaris. «L’important és que quedin cèl·lules de memòria, que podran activar-se de manera ràpida i eficaç la pròxima vegada que vegin el virus, i es generarà tota una bateria de cèl·lules i anticossos de nou». Aquesta memòria immunitària –indica– és defectuosa en algunes persones, sobretot grans, i els fa més susceptibles d’emmalaltir i reinfectar-se.

Està justificada en aquest moment una tercera dosi de reforç per a tota la població?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat una moratòria fins a l’octubre per permetre tenir dosis suficients per als països en vies de desenvolupament, «però alguns ja s’ho han saltat», destaca González, i considera que «el lògic és donar un salvavides a tots i no donar dos salvavides a uns quants». Álvarez assenyala que científicament no està justificada una tercera dosi general. El que cal aconseguir és que els països que tenen una taxa de vacunació del 2 o 3 % arribin, almenys, al 20%, encara que afegeix que aquesta punxada de record sí que podria ser necessari per a pacients immunocomprometits. L’EMA (Agència Europea del Medicament) està analitzant les dades, «però sembla» –diu González– que una tercera dosi no seria necessària en l’àmbit global, «sinó que tal vegada s’autoritza per a immunodeficients, o persones immunodeprimides per fàrmacs, després de rebre un trasplantament, o persones de més edat».

Hi ha la possibilitat que ens hàgim de continuar vacunant contra la covid-19 cada poc temps?

Ara com ara això no ho sabem, diu González. La variant delta ha vingut a comprometre el que s’havia aconseguit fins ara i «és probable que en puguin arribar de noves, que tal vegada requereixin no una tercera dosi, sinó una nova vacuna». D’altra banda, un cop que la major part de la població estigui vacunada, el seu sistema immunitari pot aprendre i millorar enfront de possibles noves variants que arribin, assenyala González, i conclou que «si no haguéssim tingut vacunes, amb la variant delta hauríem tingut un col·lapse del sistema sanitari i moltes més defuncions».