El mateix dia que Joe Biden va arribar a la Casa Blanca, el seu assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, va emetre una directiva que canviava algunes condicions per a l’ús dels drons contra terroristes en escenaris fora dels camps de batalla actius com l’Afganistan, Síria i l’Iraq. Retallava, per exemple, l’autonomia que havia donat als comandaments de l’Exèrcit i la CIA l’anterior president dels EUA, Donald Trump, per dur a terme accions en llocs com el Iemen, Somàlia, Nigèria i Pakistan.

La mesura, que va revelar el març The New York Times i va confirmar l’Administració, formava part d’un pla integral per revisar l’estratègia, així com el marc legal i polític, en l’ús de drons i les operacions especials, un pla que el demòcrata volia tenir a punt per al 20è aniversari de l’11-S. La revisió suposadament havia de culminar en una nova estratègia, que aspirava a buscar un terreny intermedi entre les polítiques que van aplicar Barack Obama i Donald Trump en qüestions com l’autorització requerida de la Casa Blanca per a determinades operacions, l’autonomia dels militars i la Intel·ligència per operar en països concrets o les garanties per protegir els civils.

El PPM constituïa un dels eixos centrals en l’aposta de Biden per replantejar la política exterior dels EUA, complir la seva promesa de campanya de posar fi a «les guerres eternes» i avançar la seva visió d’un país que, com ha insistit en les últimes setmanes, vol abandonar els grans desplegaments militars sobre el terreny en «un món canviat» amb més reptes que el terrorisme.

Diversos atacs amb drons el juliol, dirigits contra milícies iraquianes avalades per l’Iran, així com d’altres d’aquest mateix estiu a Somàlia, després de sis mesos inicials sense accions conegudes de l’Exèrcit nord-americà a l’Àfrica, havien posat en qüestió l’abast i la forma en què culminaria el replantejament de l’estratègia. Han estat, no obstant això, els esdeveniments dels últims dies de presència nord-americana a l’Afganistan els que han posat en dubte la nova política de l’Administració. El to i la contundència dels últims discursos del president no fan més que intensificar els interrogants.

Precisió i víctimes civils

En dirigir-se dimarts passat a la nació per donar per tancada la retirada afganesa, Biden va prometre mantenir la lluita contra el terrorisme amb una estratègia «dura, implacable, precisa i selectiva». Com fa des de fa mesos, incloent-hi el seu primer discurs com a president l’abril davant les dues cambres del Congrés, presumia de les «capacitats més enllà de l’horitzó» amb què compta el Pentàgon, un concepte que inclou els avions no tripulats, encara que molts experts, com el director de la CIA, reconeixen que sense tropes sobre el terreny aquestes capacitats es veuen minvades.

En el discurs al país de dimarts, Biden també va posar com a exemple d’aquesta efectivitat l’atac amb drons llançat a l’est de l’Afganistan, amb el qual Washington va matar dos sospitosos de l’atemptat terrorista perpetrat per Estat Islàmic del Khorasan (ISIS-K) a l’aeroport de Kabul, en què van morir 170 afganesos al costat de 13 soldats nord-americans. Si bé va assegurar que «els drets humans seran el centre de la política exterior», no va arribar a esmentar, però, aquest altre atac llançat en les hores finals de la presència militar nord-americanes a l’Afganistan, un bombardeig que aspirava a evitar un altre atemptat contra a l’aeroport.