Les entitats independentistes van exigir ahir «unitat» als partits durant l’acte d’homenatge al paper que va jugar la Catalunya del Nord en l’organització del referèndum de fa quatre anys.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va afirmar que cal «més unitat que mai» per avançar cap a la independència i va subratllar que «no hi ha exili, presó ni operació d’Estat que pugui aturar el poble de Catalunya». Òmnium, ANC i AMI van reivindicar l’1-O i van remarcar a l’Estat espanyol que ningú demanarà «perdó»: «Voldríem que diguéssim que ens vam equivocar, doncs no ho farem». L’acte, que es va fer a Illa on «durant setmanes» hi va haver les urnes amagades, va aplegar unes 400 persones. «Si aquell 1-O vam saber perdre la por va ser perquè vam aprendre que junts ho podem tot, no ho oblidem, va ser possible perquè estàvem units», va afirmar Cuixart. Una unitat que va abastar i agermanar «la Catalunya del Nord i la del sud» però, també, el conjunt d’institucions, partits i societat civil, va dir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie: «Quan anem units som invencibles». I va recordar que l’Estat espanyol no va poder intervenir les urnes ni les paperetes i diu que va ser perquè van oblidar que el poble català «va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». «No comptaven amb els catalans del nord perquè per a ells sou francesos», va afegir. Paluzie va reivindicar que recuperar aquesta unitat i «força» és el que farà que Catalunya guanyi la independència: «Tornarem, tornarem a exercir aquesta força». Paluzie va reconèixer que la llibertat «té un cost» però insta a vèncer «amb resistència, combat democràtic, la barreja de realisme i imaginació» que van permetre el referèndum.

L’expresident Carles Puigdemont va intervenir en l’acte a través d’un vídeo amb el qual també va reivindicar l’1-O: «Amb la perspectiva de quatre anys, cobra molt més valor i contundència perquè ens ensenya que hi ha un camí de confrontació i intel·ligència amb el qual podem vèncer un estat totpoderós». Un sender, diu, que ha de portar al destí d’una República de «llibertat, justícia i fraternitat».