Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 avancen amb les dues primeres setmanes de novembre subratllades en vermell al calendari. Tant el president, Pere Aragonès, com el conseller d’Economia, Jaume Giró, insisteixen que el seu soci prioritari és la CUP, tot i el seu desafecte i a les reiterades mans esteses dels socialistes, sense cedir davant la pressió de sectors empresarials per evitar que els anticapitalistes siguin de nou decisius per definir els ingressos i despeses d’un pressupost de més de 30.000 milions d’euros.

En qualsevol cas, la previsió és no posposar més l’entrada dels comptes al Parlament -prevista com a màxim fins al 10 d’octubre per llei i ajornada per demores tècniques dels departaments-, en les quals es comptarà amb 3.500 milions d’euros addicionals per desplegar el primer pla de Govern d’un mandat sota la batuta d’ERC. La pujada d’impostos està descartada, però sí que es preveu desplegar els impostos inclosos en la llei contra el canvi climàtic i una rebaixa en els trams més baixos de l’IRPF per a alleugerir la pressió fiscal a les rendes de menys de 30.000 euros.

Giró i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant continuen mantenint trobades, encara que des de les files cupaires afirmen que no han vist el detall de les partides. La seva pretensió d’impulsar una reforma fiscal per elevar la pressió a les rendes més altes està lluny de fructificar, però sí que confien que els pressupostos incloguin els 1.000 milions d’euros en habitatge, el 25% del pressupost de sanitat per a l’atenció primària i internalitzar el 061, entre altres mesures ja acordades per a la investidura d’Aragonès. Els anticapitalistes demanen anar més enllà del ja signat, i buscaran un pacte polític que pugui quedar reflectit a la llei d’acompanyament, per donar el seu «sí». Un acord per al qual es podria precisar la implicació directa del president. «El marc polític no ens agrada, però volem jugar la partida», assegura una font del partit.