Llicenciat en Pedagogia per la UB, funcionari de la Diputació de Barcelona i secretari d’Organització del PSC a Barcelona, Carles Prieto és des del 2019 subdelegat del Govern de l’Estat a Catalunya. La setmana passada va ser a Manresa, on es va entrevistar amb l’alcalde, Marc Aloy, va dinar amb agents socials i econòmics del territori i va visitar instal·lacions de l’Estat a la ciutat, com la comissaria de Policia, la caserna de la Guàrdia Civil i l’oficina de Correus, «una mostra del que ha de ser Correus del futur», assegura.

Quina és la tasca del subdelegat del Govern de l’Estat?

És l’hereu del governador civil en matèria de gestió. Té competències en l’oficina d’estrangeria, en el control de la legalitat de les decisions dels ajuntaments, en permisos en àmbits que té competència l’estat, com és l’ús d’explosius, en el control d’armes... A més coordina organismes adscrits, com l’INSS, la tresoreria de la Seguretat Social, el SEPE, l’Agència Tributària... Fem d’intermediaris amb col·legis professionals i entitats, amb serveis que depenen de Madrid però que tenim el deure de vetllar perquè funcionin bé al territori.

Amb tot, la seva figura, com la de la delegada, tenen poca visibilitat al territori.

És cert, però jo personalment el conec bé. I com a subdelegat he visitat empreses com Iberpotash o Sistach.

Quines són les principals preocupacions que li traslladen Manresa i el Bages?

La llei d’estrangeria, la reforma que facilita la regularització dels menors no acompanyats que compleixen la majoria d’edat, el reglament social i laboral, les inversions en indústria, comerç i turisme... El que volem és que el territori vegi, a través de la delegació i de la subdelegació, que el Govern d’Espanya hi és per a qualsevol cosa que el pugui preocupar. I també per poder portar interlocutors que tinguin interès, com és el cas del secretari general d’Indústria, Raúl Blanco, que visitarà Manresa properament.

Empreses i institucions bagenques temen que els fons Next Generation hi passin de llarg. Què pot dir, al respecte, al teixit econòmic local?

Els Next Generation són molt importants, però hi ha moltes altres partides pressupostàries que es poden sol·licitar que tenen una gran implantació en empreses mitjanes i petites, com els fons Reindus, més de 600 milions d’euros en una convocatòria oberta per a la digitalització, per exemple, i que ja estan beneficiant empreses de la comarca, normalment en préstecs a interès zero. Al Bages han suposat enguany més de vuit milions en inversió. Dels Next Generation s’han traspassat a la Generalitat 2.600 milions d’euros, que gestionarà aquesta administració, la més propera a la ciutadania del país, i dels quals podran beneficiar-se des de la restauració fins a la indústria.

La millora de la connexió ferroviària amb Barcelona és una de les històriques reclamacions del Bages. Però mai no arriba la solució.

És veritat que durant molts anys no ha tingut la inversió que necessitava i els 8 anys del PP no hi van ajudar gens. Però des que el Govern de coalició està al capdavant de la gestió hem fet molts esforços en inversió, tant en la R3 com en R4. Ja està licitat el tram entre Parets i la Garriga, el primer pas per al desdoblament de la R3, que ha de poder arribar fins a Osona. De la R4 també hem començat a fer millores. La inversió total en rodalies per al manteniment de línia i millora del servei és de 170 milions, més una aportació de Renfe a la Generalitat de 70 milions més. Són quantitats molt importants, que acabaran redundant en la R4, en el flux de viatgers. S’han fet millores als túnels de Sants, s’han ampliat les vies a Plaça Catalunya... Tot això afecta el temps de viatge entre Manresa i Barcelona.

Però no hi haurà millores que pugui palpar el Bages?

Hi poden haver anuncis, un cop aprovats els pressupostos de l’Estat, però hi ha 1.300 pàgines d’esmenes d’ERC i del PDeCAT, que s’estan estudiant. El pressupost podria canviar de forma significativa i en moltes partides.

De les ja publicitades, en destaca alguna que pugui redundar en el territori?

La inversió en la B-40, que ens permetrà connectar la C-55 a través de Terrassa, Abrera i Olesa amb l’A-2. Això segur que millorarà la competitivitat de la indústria del Bages.

També a la Seu de Manresa li calen més aportacions de l’Estat.

Hi ha disponible el programa de l’1,5% cultural, que ha incrementat les seves partides i del qual es beneficien institucions públiques com eclesiàstiques. Aquesta podria ser una bona opció, optar a l’1,5% cultural, que a Vic està suposant una gran inversió a la catedral, com ho està suposant a l’Hospitalet o a Molins de Rei...

La seguretat ciutadana és una qüestió que preocupa a Manresa. Què hi poden fer els cossos de seguretat de l’Estat?

A través de la junta de seguretat, s’ha ampliat el topall del cos de Mossos, i això és molt rellevant, perquè permetrà una convocatòria durant diversos anys de 800 nous mossos anuals. Quan acabi aquest procés, la ràtio haurà crescut moltíssim. A més, com a Policia i Guàrdia Civil estem a disposició de l’alcalde, i així li ho hem expressat. Ja es fan operacions conjuntes relacionades amb la localització i la detenció, si cal, de persones en situació irregular, normalment buscades per diversos delictes. Volem col·laborar en el que sigui necessari.

La reincidència genera molta inseguretat.

Però tingui present que sempre hi ha un patró que es repeteix a les ciutats: mai coincideixen les dades policials amb la percepció que té la ciutadania o el mateix alcalde respecte de la seguretat del seu municipi. Un sol delicte ja és preocupant, és cert, però les dades ens diuen que estem millor que el 2019. De vegades un delicte horrorós, com una violació múltiple, incrementa aquesta percepció d’inseguretat, i s’hi pot lluitar amb més presència policial al carrer, amb més càmeres, amb controls periòdics, de trànsit o de zones on sabem que hi ha persones multireincidents. Estic convençut que s’està fent tot el possible perquè aquells, pocs, que cometen molts delictes passin a disposició judicial i o bé acabin expulsats o a la presó.

El SEPE va generar moltes crítiques durant la pandèmia per la gestió dels ERTO.

Li donaré una dada: en l’últim any del govern Zapatero la plantilla del SEPE a Catalunya era de 1.000 persones i quan va començar la pandèmia era de 300. El Govern va decidir fer una contractació d’urgència d’un 30% de persones més, fet que crec que va permetre incrementar la gestió dels ERTO. També es va contractar un call center. En el pitjor moment de la pandèmia hi havia més de 670.000 persones a la província de Barcelona en demanda d’un ERTO. La xifra s’ha anat reduint per molts motius, però avui hi ha uns 80.000 treballadors, i ara estan cobrant al dia. Hem aconseguit superar una etapa crítica, gràcies a l’esforç de molts funcionaris i de gent que entrava a treballar amb molta il·lusió.

Quina pot ser l’aportació del Govern central a la recuperació econòmica del territori?

Que arribin els fons Next Generation a tothom. Confiem que els que hem aportat a la Generalitat ho facin. Després podem col·laborar a través de fons industrials, crèdits ICO, ajuts a la digitalització i la sostenibilitat. Crec que el Bages es pot beneficiar de moltes de les oportunitats que ofereix el Govern d’Espanya.