Els pressupostos de la Generalitat han augmentat la partida del Departament de Salut des de l’inici de la crisi del coronavirus, però el pressupostat per a l’any que ve no arriba al gastat els dos exercicis precedents. El 2019, abans de la pandèmia, la conselleria tenia una dotació de 8.806,7 milions d’euros (que van acabar sent 10.556,8 milions a final d’any), segons els comptes que fa públics el Govern mes a mes, mentre que els pressupostos que s’acaben d’aprovar al Parlament per al 2022 reserven per a aquesta cartera una suma inicial d’11.244 milions d’euros (un 15% més que el pressupost inicial de 2020 i un 16,2% menys que el definitiu).

El 2020, l’any de la pandèmia, Salut tenia un pressupost inicial de 9.716 milions d’euros, que van arribar als 13.418,9 després d’activar tots els recursos per enfrontar la crisi del coronavirus. El 2021, el Govern va prorrogar els pressupostos de l’any anterior i, fins a novembre, l’execució d’aquests comptes ha situat la despesa de Salut en 13.162 milions (en el mateix període de l’any anterior, s’havia situat en els 13.097 milions d’euros). La despesa en sanitat pública ha estat pràcticament el mateix el 2020 i el 2021, però dins d’aquest paral·lelisme, la partida dedicada a despeses sanitàries i sociosanitàries per fer front a la covid-19 va ser superior el 2020 (1.706,8 milions d’euros fins a novembre) que el 2021 (1.256,5 milions en el mateix període).

L'Institut Català de la Salut (ICS) tenia l'abril de 2021 (últimes dades disponibles) 48.109 treballadors en plantilla, entre funcionaris, estatutaris, laborals i de reforç, enfront dels 44.158 que tenia a la fi de 2019. El personal de reforç ascendia en 2021 a 14.652 treballadors, un 30,45% del total), mentre que les dades disponibles per a 2019 no apareixen segregats en funció del tipus de contracte. 

El Departament de Salut explica que «durant la pandèmia a Catalunya s’han contractat 17.663 treballadors de personal addicional», però no especificat si la dada correspon a contractes temporals o indefinits. La xifra correspon exactament amb la dada d’augment de personal previst en els pressupostos de 2022. L’àmbit sanitari concentra el 61% de l’augment de la plantilla de treballadors públics de cara a l’any que ve, seguit d’Educació (19%).

El personal de l’ICS no inclou, no obstant això, tots els treballadors de la sanitat catalana de servei públic. De fet, segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, el 2017 a Catalunya hi havia 97.281 treballadors en hospitals (dels quals 82.824 en públics i concertats i 14.457 en privats). L’enquesta per recaptar les dades corresponents a 2020 va tancar al juliol d’aquest any, però els resultats encara no estan publicats. El sindicat Metges de Catalunya també ha sol·licitat les xifres de facultatius que té el SISCAT (que inclou també la sanitat concertada) mitjançant una petició de transparència, però aquest desembre encara no les havia obtingut. 

Entre 2016 i 2018, l’atenció primària catalana rebia al voltant de 45 milions de visites a l’any. En 2020, la xifra es va disparar fins als 52,9 milions, segons l’últim resum anual del Servei Català de la Salut i la primera causa d’aquestes visites en majors de 15 anys va passar a ser la immunització i garbellat per malalties infeccioses, és a dir, covid-19.

Les visites a l’especialista, amb les seves consegüents proves diagnòstiques i, eventualment, intervencions quirúrgiques, van ser les grans damnificades d’aquesta saturació dels serveis assistencials en 2020, quan van passar per quiròfan 8.300 pacients menys cada mes que en 2019. La caiguda va ser del 30%. En 2021, la tendència ha tornat a revertir-se, almenys entre gener i juny, segons les últimes dades publicades pel Govern. En els sis primers mesos de 2021, s’han realitzat un 71,67% més d’intervencions quirúrgiques a Catalunya que en el mateix període de l’any anterior, quan es va experimentar la primera ona de casos de coronavirus que va saturar els hospitals. 

Però aquesta recuperació progressiva no s’ha vist reflectida necessàriament en la reducció de les llistes d’espera per a passar per quiròfan, que van oscil·lant en funció del mes i de la capacitat dels serveis assistencials per a diagnosticar als pacients i derivar-los a l’especialista. Al juny d’enguany, malgrat les 190.408 operacions realitzades a Catalunya, hi havia encara 140.188 pacients en llista d’espera, gairebé 50.000 més que en el mateix període de l’any anterior.