L’UCO detalla operacions vinculades a Zaplana per al suposat blanqueig

La Unitat Central Operativa ha presentat al Jutjat d’Instrucció número 8 de València, que instrueix el cas Erial, un informe en què detalla les adquisicions, inversions, contractacions de serveis o retirades de fons en efectiu vinculades amb l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, i que posarien fi a la cadena de transaccions econòmiques que es van fer arran del suposat pagament de les comissions rebudes per les adjudicacions del servei d’ITV i el Pla Eòlic Valencià.

Així figura en un informe de 445 pàgines més annexos, avançat per elplural.com, que complementa dos documents més dels investigadors sobre el moviment dels fons –la quantitat en què xifren els presumptes suborns és de 10.521.351,28 euros: un del febrer del 2020 sobre l’offshore radicada a Luxemburg Imison International que va ser part del pagament dels suposats suborns per les adjudicacions a través d’Asedes, empresa vinculada als Cotino, i un altre de l’abril passat en relació amb les transaccions econòmiques al Principat d’Andorra.

Els investigadors sostenen que part dels diners d’Imison dels presumptes suborns va tornar a Espanya amb la creació d’un entramat a través de les societats Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrals i Torns Sylvatica. Segons aquest últim informe, lliurat al jutjat el desembre, és la traçabilitat dels fons «la que ha determinat l’existència d’una àmplia estructura societària que hauria tingut la finalitat de canalitzar, ocultar i posar a la disposició dels seus beneficiaris finals aquests fons de suposada procedència delictiva».

A l’informe d’Imison, els investigadors van descriure com es va posar a disposició dels destinataris els fons procedents suposadament de comissions il·lícites i la canalització d’altres cap a mercantils uruguaianes fent servir estructures intermèdies, mentre que en el d’Andorra es detallen operacions en què es van abonar fons en efectiu per més de 9,8 milions i la seva posterior canalització cap a Imison. En aquest últim, s’analitza l’estructura societària creada per retornar a Espanya part dels fons d’Imison. Els investigadors destaquen l’«aparent capacitat» d’administració i disposició de Zaplana sobre els béns i fons de Costera del Glorio, Medlevante i Gesdesarrollos Integrales, que, opinen, evidencia la relació «en termes de propietat» de l’expresident valència amb els fons radicats a Imison. De fet, assenyala que Zaplana és el «propietari real» dels diners en aquesta societat luxemburguesa.

L’UCO detalla operacions relacionades amb aquestes firmes. Per part de Costera del Glorio, la compra d’un pis per 1,6 milions, d’un rellotge per 20.000; el pagament de 91.000 euros en reformes i 21.000 en electrodomèstics; la contractació d’una empleada de la llar, entre d’altres, totes relacionades amb l’exministre. Per Medlevante, s’assenyala l’adquisició de dos àtics per 394.400 euros i l’embarcació Loix per 114.905, i per Gesdesarrollos de parcel·les per 2,17 milions.

Per a la UCO, l’estructura formada per aquestes mercantils seria l’última etapa del blanqueig dels fons, i a través seu es van adquirir béns o serveis dels quals, d’acord amb els indicis, s’hauria beneficiat o disposaria Zaplana.

Segons la UCO, l’investigat Francisco Grau, considerat presumpte testaferro de Zaplana, va ser qui va dissenyar el complex de negocis, materialitzats principalment a través de Joaquín Barceló, «persona interposada» en favor de l’exministre. Els investigadors sostenen que Grau seria la persona encarregada de gestionar la dinàmica del retorn dels fons i Barceló hauria actuat com a titular formal de diferents societats «actuant aparentment com a persona interposada» en benefici de Zaplana.

Per la seva banda, Zaplana assegura que l’informe de l’UCO es basa en «conjecturas» sense evidències de la seva participació en el cas.