Judit Díez, caminadora
«De Santpedor a Manresa ha faltat algun punt per beure aigua»
Judit Díez va fer la Transéquia per primera vegada. Amb el seu xicot van fer el trajecte des de Balsareny caminant. La manresana, de 25 anys, explicava que «m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho dues vegades». Tot i admetre que «el temps no havia acompanyat, agraïa que «no hagi fet aquella xafogor forta». De tot el recorregut, el tram que li va agradar més va ser «sortint de Sallent. Hi ha una zona amb el canal d’aigua i tot d’arbres molt natural i tranquil·la». Al tram que van trobar més gent va ser de Santpedor a Manresa». A la bossa d’avituallament que els van donar informava que hi havia un espetec, un bescuit, blat de moro torrat, palets de pa, un suc i fruita: una poma, un plàtan i una mandarina. Per anar-t’ho repartint pel camí». Es queixava que «de Santpedor a Manresa he trobat a faltar algun punt per beure aigua».
Josep Navarro, voluntari
«Fer de voluntari m’encanta perquè veus molta gent i fas amics»
El manresà Josep Navarro, de 38 anys, va ser un dels voluntaris d’Ampans que van repartir una galeta als participants. Comentava que, «quan venen, els dono la bosseta i els dic que vagi de gust». Ja fa molts anys que fa de voluntari a la Transéquia. Estava content, tot i que el temps no havia acompanyat gaire. El manresà també fa de voluntari a altres llocs, com a la Protectora d’Animals. Des del 2015, Ampans feia un avituallament a Comabella. «Donàvem iogurts i fruita». Admetia que ahir s’havien trobat a faltar les bicicletes. «Pel tema de la covid falten moltes coses que es feien cada any, com la botifarrada». Es mostrava optimista malgrat tot, i deia que «fer de voluntari m’encanta perquè veus a passar molta gent. Molts coneguts et saluden, fas amics. Tens les monitores que et fan costat. És molt interessant».
Pol Cases, membre de l'organització
«La gent arriba contenta, però n’hi ha molt menys volum»
El manresà Pol Cases, de 23 anys, valorava ahir que es notava que «la gent tenia ganes» de Transéquia però que n’hi havia «molta menys que altres anys. No hi ha les bicis i la gent arriba contenta però hi ha molt menys volum». La seva feina era la de cap de control a l’arribada al parc de l’Agulla. «Coordino els voluntaris que estan aquí ajudant. Miro que tot vagi bé, que no hi hagi incidències». Explicava que hi havia voluntaris d’Ampans i del BBVA. Per al muntatge de tot plegat, els organitzadors hi van anar a les 6 de la matinada i, a les 7, un grup de voluntaris «per muntar l’avituallament, les carpes... Ara la seva feina és donar la galeta que han fet a Ampans. Els altres anys donaven un plat de cigrons amb cansalada, però aquest any només la galeta. Als corredors sí que els donen l’avituallament aquí», apuntava.
