L’Aliança Atlàntica va decidir activar ahir els seus plans de defensa enfront d’un possible atac químic, biològic o nuclear per part de Rússia i es va comprometre a enviar equipament de protecció també a Ucraïna, des d’aparells de detecció fins a equips de protecció, material mèdic i entrenament per a la descontaminació i la gestió de crisi, perquè pugui respondre a un eventual atac amb urgència en cas de necessitat. És un dels diversos compromisos aconseguits pels caps d’Estat i de Govern dels països aliats durant un cimera extraordinària que va acordar duplicar el nombre de batallons multinacionals desplegats en el flanc est, prorrogar un any més el mandat del secretari general, Jens Stoltenberg, i demanar a la Xina que s’abstingui de proporcionar ajuda econòmica o militar a Rússia que permeti a Vladímir Putin mantenir la guerra.
«Estem preocupats perquè veiem la retòrica i veiem que Rússia està intentant crear algun tipus de pretext acusant Ucraïna, els Estats Units i els aliats de l’OTAN de preparar l’ús d’armes químiques i biològiques. Hem vist abans que aquesta manera d’acusar als altres és en realitat una manera d’intentar crear un pretext per fer el mateix», va advertir Stoltenberg insistint que si hi ha algú que ha utilitzat agents químics en el passat és precisament Rússia tant en sòl europeu, a Salisbury - en referència a l’enverinament de Serguei i Yulia Skripal amb un agent nerviós- com donant suport a Assad a Síria. «Utilitzar armes químiques canviaria totalment la naturalesa del conflicte. Seria una violació flagrant del dret internacional i tindria conseqüències àmplies. Seria extremadament perillós», va constatar. No només afectaria la població ucraïnesa, la contaminació també es propagaria als països veïns de l’OTAN.
Per això, els 30 líders aliats van acordar, en primer lloc, subministrar equips per ajudar a Ucraïna a protegir-se contra les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears, a través d’instruments de detecció, equips de protecció i suport mèdic així com formació en descontaminació i gestió de crisi. A més, van encarregar al comandant suprem, el general Walters, activar «els elements de defensa química, biològica, radiològica i nuclear de l’OTAN» i «els aliats estan desplegant defenses químiques, biològiques i nuclears addicionals» així que «estem prenent mesures tant per a fer costat a Ucraïna com per a defensar-nos nosaltres mateixos», va explicar.
La trobada també va servir per confirmar el desplegament de quatre nous batallons multinacionals a Hongria, Romania, Bulgària i Eslovènia per reforçar el flanc est de l’Aliança. Se sumaran als ja disponibles en les tres repúbliques bàltiques i Polònia elevant a vuit el nombre de grups de combat llestos per actuar des del Bàltic fins a la Mar Negra. En total, els Estats Units manté desplegats en territori aliat 100.000 soldats i 40.000 soldats estan sota comandament directe de l’OTAN, que també s’ha compromès a reajustar de manera permanent la presència de tropes, avions i vaixells en el flanc est per afrontar la nova realitat de seguretat provocada per Rússia.
Biden alerta
El president dels Estats Units, Joe Biden, present a la cimera atlàntica, va ser contundent en indicar que els Estats Units «respondran» en cas d’un atac rus d’aquesta naturalesa. La «resposta», va remarcar» «dependrà de la natura de l’ús», sense donar més detalls. Pel que fa a la Xina, Biden va evitar dir si tenen evidències d’una ajuda a Rússia, però va advertir el president xinès, Xi Jinping, que el futur econòmic del país està més «lligat» a Occident que a Rússia. Segons Biden, ha traslladat a Xi en una conversa recent quines són les «conseqüències d’ajudar Rússia». «No vaig fer cap amenaça, però li ho vaig deixar clar», va indicar el president dels EUA.
