Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el laboratori interdisciplinari i expert en cibersegurat Citizen Lab, amb seu a la Munk School of Global Affairs de la Universitat de Toronto, Canadà. L’organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l’entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També la sallentina exdiputada de la CUP i ara a Suïssa Anna Gabriel i el bagenc David Bonvehí, president del PDeCat, han estat objecte de ciberespionatge, com dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez i Marcel Mauri, a més d’una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha «nexes» entre aquest espionatge i «una o més entitats del Govern espanyol».

Després dels primers informes publicats el 2020, Citizen Lab ha conclòs ara una investigació a gran escala sobre els casos de ciberespionatge a l’entorn independentista, que afecta 65 persones de diferent rang polític i de la societat civil. La majoria, 61, han estat atacats amb el programa Pegasus. Hi ha dues víctimes d’un altre programa similar, el Candiru, i dos més han estat atacades pels dos programes.

Els primers noms que es van fer públics el 2020 van ser els del llavors president del Parlament, Roger Torrent; el líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel; un membre de l’ANC, Jordi Domingo, i el director del Consell per la República, Sergi Miquel. La llista definitiva i la rellevància dels càrrecs que ara es coneix, però, va molt més enllà. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d’amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont.

Segons ha pogut saber l’ACN, el fet que Puigdemont tingui un telèfon Android dificulta la certificació que el seu telèfon hagi estat infectat pel programa Pegasus, cosa que no passa amb els iPhone. «Les nostres eines forenses per detectar Pegasus estan molt més desenvolupades per a dispositius iOS», assegura l’informe de Citizen Lab.

L’organització apunta que per arribar a Puigdemont es van atacar els dispositius de fins a onze persones de l’entorn de l’expresident, com la seva esposa, Marcela Topor; l’advocat Gonzalo Boye; el director de l’oficina del president, Josep Lluís Alay, i l’actual diputat de JxCat i persona pròxima a Puigdemont, Josep Rius.

Els altres tres presidents de la Generalitat des del 2010 sí que han vist infectats els seus dispositius de manera directa. És el cas d’Artur Mas, que va rebre l’atac informàtic després de deixar el càrrec; Quim Torra metre era president, o l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va ser atacat quan era vicepresident durant el mandat de Torra.

Amnistia Internacional insta les institucions europees a posar fi a programaris que espien

Amnistia Internacional (AI) va demanar ahir a les institucions europees investigar a fons l’ús del programa de ciberespionatge Pegasus i va instar el Govern espanyol a aclarir si l’ha utilitzat per fer seguiment de polítics, activistes i periodistes.

En un comunicat, AI explica que els tècnics del seu Laboratori de Seguretat han verificat de forma independent els atacs desvelats per Citizen Lab, que apunten que més de 60 dirigents independentistes catalans van ser suposadament víctimes de Pegasus, programa que només es ven a estats.

L’ONG, que denuncia una violació «generalitzada» dels drets humans, recorda que avui celebra la seva primera reunió una comissió de recerca del Parlament Europeu sobre l’ús de Pegasus i altres programes espies amb què es pot estar infringint la legislació europea. «L’instem que no deixi cap pedra sense remoure a l’hora de documentar les violacions dels drets humans que permet el programari espia il·legal, incloent-hi la recerca d’aquestes noves revelacions», indica la investigadora d’AI en matèria de tecnologia i drets humans Likhita Banerji.

L’ONG reclama suspendre temporalment la venda i l’ús de Pegasus i exigeix a l’empresa que el comercialitza, el grup tecnològic israelià NSO, que el tanqui a clients que estiguin fent-ne un ús indegut.

A Europa, denuncia, activistes, periodistes i altres membres de la societat civil han estat objecte d’ atacs il·legals» a Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Polònia, Espanya i el Regne Unit.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, una de les persones presumptament espiades, ha exigit al Govern espanyol que doni explicacions immediates i l’expresident Carles Puigdemont ho ha comparat amb un «GAL» digital.