La temperatura de la guerra psicològica entre Rússia i Occident no deixa d’augmentar a mesura que creix la magnitud de les armes enviades a Ucraïna pels seus aliats occidentals i el conflicte es cola en territori rus en forma de misterioses explosions en instal·lacions militars estratègiques pròximes a la frontera ucraïnesa. Els mitjans russos van informar dimecres de diverses explosions en Bélgorod, Vorénej i Kursk, que haurien afectat dipòsits d’armes, un centre de recerca militar i la planta química més gran de Rússia. Incidents que se sumen al de dilluns, quan es va informar de dues explosions més en un dipòsit d’emmagatzematge de combustible en Briansk.

Totes aquestes regions, pròximes a la frontera ucraïnesa, estan sent utilitzades per proveir les tropes russes en el seu assalt contra el Donbass, la regió minera i industrial de l’est d’Ucraïna que el Kremlin tracta de sotmetre des del 2014. Kíiv no ha reivindicat cap dels aparents atacs, que també podrien ser sabotatges, encara que fonts russes van informar aquesta setmana que un dron ucraïnès havia estat abatut a Kursk, a més de 100 quilòmetres d’Ucraïna. «Aquestes agressions no poden quedar sense resposta», va afirmar ahir la portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors rus, Maria Zakharova. «Noves provocacions instant Ucraïna a atacar instal·lacions russes rebran una resposta contundent de Rússia».

Zakharova va arribar a insinuar que el seu país podria posar com a objectiu els dirigents occidentals que visiten Ucraïna. «Els recomanem que no continuïn posant a prova la nostra paciència». Al Kremlin semblen haver molestat particularment les declaracions del ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, qui va afirmar dijous que els atacs contra centres logístics en territori rus no només són «legítims» sinó que constituirien una «resposta proporcional» a la destrucció massiva d’infraestructures militars i civils a Ucraïna. Per acabar de complicar les coses, Wallace no va voler negar rotundament que les armes utilitzades en els presumptes atacs fossin britàniques, encara que va dir que és «bastant improbable».

Des que l’agressió russa a Ucraïna ha entrat en el tercer mes, l’envergadura i la sofisticació de les armes compromeses pels aliats de Kíiv han augmentat significativament. Alemanya enviarà tancs Gepard antiaeris; els Estats Units, carros blindats, drons experimentals o artilleria pesant de llarg abast, semblant a la promesa per França o el Canadà. I mentre creix el múscul militar ucraïnès, també el fa la retòrica del Kremlin, que no ha deixat d’enarborar un possible conflicte nuclear per dissuadir els seus enemics. Aquesta mateixa setmana Vladímir Putin va afirmar que «si algú tracta d’intervenir-hi des de fora» i «crear riscos estratègics inacceptables per a Rússia», Moscou respondrà amb «atacs fulgurants».

El sistema rus per pagar el gas viola les sancions, diu la CE

La Comissió Europea (CE) va aclarir ahir que aplicar el sistema de dos passos que requereix el Kremlin per pagar el gas suposa una violació de les sancions de la Unió Europea contra Moscou perquè implica una intervenció amb el banc central rus, una condició que Hongria ha anunciat que acatarà. «La qüestió és què passa si una companyia compleix les condicions previstes en la modalitat del decret rus. Això implicaria que la companyia paga en una divisa que seria transformada per una entitat russa o una organització russa», va detallar un portaveu comunitari en roda de premsa, que va afegir que durant un temps Rússia tindria el control sobre aquests diners, que després transformaria en un compte en rubles. «Això és una violació de les sancions», va incidir.