L’escalfament global està accelerant el cicle de l’aigua, amb conseqüències climàtiques rellevants, com la intensificació de les tempestes en zones concretes i un augment del desgel als pols, segons un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El treball, que publica la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat dades de la salinitat superficial dels oceans obtinguts per satèl·lit, que han complementat amb les mesures in situ i han millorat la precisió dels models oceànics. Segons la investigadora de l’ICM-CSIC Estavella Olmedo, aquesta acceleració del cicle de l’aigua es deu a un augment de l’evaporació de l’aigua dels mars i oceans a conseqüència de l’augment de la temperatura. Com a resultat d’això, hi ha major quantitat d’aigua circulant en l’atmosfera en forma de vapor, el 90 % de la qual acabarà precipitant de nou al mar, mentre que el 10 % restant ho farà sobre el continent.

«L’acceleració del cicle de l’aigua té implicacions tant al mar com al continent, on les tempestes podrien ser cada vegada més intenses, i aquest increment de l’aigua en circulació per l’atmosfera podria explicar l’augment de pluges que s’està detectant en algunes zones polars, on el fet que plogui en comptes de nevar estaria accelerant encara més el desglaç», segons Olmedo.

El treball també posa de manifest que la disminució del vent en algunes zones de l’oceà, que afavoreix l’estratificació de la columna de l’aigua, és a dir, que l’aigua no es barregi en direcció vertical, podria també estar contribuint a l’acceleració del cicle de l’aigua. «On el vent ja no és tan fort, l’aigua superficial s’escalfa, però no intercanvia calor amb les aigües de baix, permetent així que la superfície es torni més salina que les capes inferiors i que l’efecte de l’evaporació pugui observar-se amb mesures satel·litals», detalla Antonio Turiel, un altre dels autors de l’estudi. Segons aquest investigador, «això ens indica que l’atmosfera i l’oceà interactuen d’una forma més forta del que imaginàvem, amb conseqüències importants sobre els continents i els pols».

Per fer l’estudi, els científics van analitzar dades de salinitat superficial -la que mesuren els satèl·lits- de diferents zones de l’oceà. A diferència de les dades de salinitat subsuperficial -obtinguts amb instruments in situ-, les dades satel·litals els van permetre detectar aquesta acceleració del cicle de l’aigua.