Els grups d’ERC i JxCat a l’Ajuntament de Barcelona van denunciar ahir que va haver-hi una «operació d’Estat» per evitar el 2019 que assumís l’alcaldia de la capital el candidat republicà Ernest Maragall, qui al seu torn va acusar l’alcaldessa Ada Colau de conèixer aquest treball del CNI i recolzar-se en l’agència d’intel·ligència per revalidar el seu càrrec.

Segons publicava La Vanguardia ahir, en la documentació que l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, va traslladar a la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats consta la intervenció del telèfon d’una persona que estava intercedint per a la configuració d’un govern de coalició entre ERC i Barcelona En Comú, la formació d’Ada Colau. Aquelles converses no van fructificar i finalment el ple va proclamar alcaldessa Colau gràcies als vots del PSC i l’abstenció de dos edils de la candidatura de l’exprimer ministre francès Manuel Valls en detriment d’Ernest Maragall, que encapçalava la llista més votada en els últims comicis locals.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Maragall va assegurar ahir que, a tenor de les revelacions del CNI, Valls va ser «una joguina més» en el marc de l’«operació d’Estat» que pretenia evitar que ERC ocupés l’alcaldia de Barcelona. «No eren unes negociacions (d’investidura), sinó que estava premeditat, preparat i vigilat perquè les converses no poguessin prosseguir, amb el coneixement i participació de Colau. Perquè per mantenir el poder tot val, fins i tot ajuda del CNI», ha afirmat Maragall. Considera que «potser tenien por a un 14 d’abril». «Estem en una democràcia intervinguda», va sentenciar el dirigent republicà, que va deplorar que des d’institucions estatals es vegi com un «risc» la possibilitat que ERC governi. Al seu judici, la informació sobre l’espionatge del CNI a aquest presumpte intermediari, la identitat del qual no va revelar, «afecta molt greument la legitimitat i la validació democràtica» del succeït després de les eleccions municipals del 2019.

A les acusacions de Maragall es van sumar el portaveu de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí, qui va dir en un comunicat que el juny del 2019 «ja va denunciar que la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa, després de perdre les eleccions, era part d’una operació d’Estat destinada a impedir el nomenament d’un alcalde independentista». Per la seva banda, el seu homònim Jordi Martí, tinent d’alcalde i membre dels comuns, va remarcar que la seva formació sempre ha estat «en contra de qualsevol tipus d’espionatge polític» i ha exigit en tot moment «transparència i assumpció de responsabilitats». «L’acusació d’Ernest Maragall contra Colau és una calúmnia inacceptable», va indicar Martí.