Les informacions sobre espionatge polític en les negociacions post-electorals després de les eleccions municipals del 2019 a Barcelona han enterbolit les relacions d’ERC amb els comuns d’Ada Colau i el PSC.
Les tensions es van disparar després que La Vanguardia publiqués diumenge que en la documentació que l’exdirectora del CNI Paz Esteban va traslladar a la comissió de secrets oficials del Congrés consta la intervenció del telèfon d’una persona que estava intercedint per a la configuració d’un govern de coalició entre ERC i Barcelona en Comú, la formació d’Ada Colau. Aquelles converses no van fructificar i finalment el plenari va investir com a alcaldessa Colau gràcies als vots del PSC i de tres edils de la candidatura de Manuel Valls, en detriment d’Ernest Maragall, el candidat més votat el 2019.
Per donar rellevància a la seva denúncia, en la roda de premsa habitual dels dilluns després de la reunió de la direcció d’ERC, va comparèixer el mateix Maragall, que va assenyalar el primer tinent d’alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, com a «beneficiari directe» d’aquest cas d’espionatge i a Colau com a «beneficiària indirecta». Flanquejat per la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, Maragall va destacar l’«especial gravetat» de les informacions: «En aquest cas, la intromissió es fa explícitament amb un objectiu polític, per controlar i intervenir políticament en la marxa d’unes converses entre organitzacions polítiques». Segons Maragall, es buscava «impedir la victòria d’un alcalde independentista d’ERC en les eleccions», en una operació que ha qualificat de «catàstrofe democràtica».
Per la seva banda, Colau va instar Maragall a rectificar les declaracions en les que va suggerir que l’alcaldessa sabia que el CNI espiava les negociacions per a la seva investidura: «Faria falta una rectificació sincera, o que ERC desautoritzés aquestes declaracions», ha dit en un missatge a Telegram. «Ni ho he dit mai, ni he pensat mai que ella tingués una participació en aquest espionatge», va replicar Maragall, que va exigir a l’alcaldessa i als comuns «una reacció conjunta i expressa contra l’espionatge».
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va retreure a Maragall els seus atacs a Colau i va recalcar que la qüestió de l’espionatge «és massa seria» com per fer declaracions «gens rigoroses». «Hem impulsat comissions de recerca al Parlament i també al Congrés dels Diputats, i no pot ser que aquest cas sigui instrumentalitzat per part de ningú», va dir Mena.
El ministre d’Universitats, Joan Subirats, també de l’espai dels comuns, va considerar «insòlit» pensar que Colau pogués conèixer que el CNI espiava les negociacions per a la seva investidura. Per la seva banda, la viceprimera secretària del PSC Lluïsa Moret va demanar a Pere Aragonès, que faci «rectificar» Maragall per haver acusat «sense fonament» als socialistes de ser «beneficiaris directes» de l’espionatge del CNI.
