El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar ahir que ERC, PSC, JxCat i els comuns han anat «avançant» en les últimes hores en l’acord pel català a l’escola. En aquest sentit, Aragonès va remarcar que «crec que hi ha una voluntat de totes les forces, especialment d’aquestes quatre, per poder trobar aquest punt d’acord i culminar-lo la setmana que ve», va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. Davant la sentència del TSJC que reclama que s’apliqui un 25% de castellà a les aules, el president de la Generalitat va posar al davant els «aprenentatges»: «Sempre hem dit que això no va de percentatges, va d’aprenentatges».

Aragonès va emfatitzar que els quatre partits estan fent un «esforç» per trobar un consens per donar continuïtat al model actual, «blindar el professorat i els directors», i «seguir adaptant el model d’ús i aprenentatge de les llengües, la immersió lingüística». Per al líder d’ERC, el «problema real» que hi ha actualment a les aules és que «no tots els alumnes surten amb competència oral i escrita en català». Per això, va defensar que el català és «la llengua que precisament s’ha de reforçar». El president va remarcar que la sentència imposa un percentatge perquè la Generalitat no ho ha regulat. En aquesta línia, el president de la Generalitat va argumentar que «ja ho regularem nosaltres, aquest és l’esperit que hi ha darrere de les diferents iniciatives legislatives, com la modificació de la Llei de Política Lingüística, i el contingut que estem treballant ara», i va afegir que «ha de girar tot al voltant de la capacitat d’ús i d’aprenentatge del català, del castellà i de l’aranès a l’Aran, i això ho defensarem davant del tribunal».

Més dimissions per les escoltes

Sobre l’acord per la llengua a les escoles, els partits estan treballant en una doble via. D’una banda, un decret, que l’executiu ja va anunciar dimarts passat, i de l’altra, un projecte de llei.

Pel que fa a la polèmica per les escoltes als líders polítics, Aragonès va assegurar que encara no hi ha data per a la trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez, però va emfatitzar els continguts: «Una reunió que només sigui una foto, per certificat que ens hem trobat, no serveix per girar full». Per això, va reclamar que hi hagi «transparència, assumpció de responsabilitats i garanties de no repetició».

En l’entrevista concedida a la ràdio nacional pública, Aragonès també va avançar que exigirà més dimissions, més enllà de la de Paz Esteban com a directora del CNI, en funció del contingut dels documents que demanaran que es desclassifiquin. En concret, Aragonès va reclamar que es desclassifiqui l’autorització del jutge que va avalar que el CNI l’espiés: «També per poder-me defensar i no trobar-me filtracions interessades del CNI per construir històries literàries que hem vist malauradament en els últims anys». El Catalangate i «la gestió que n’ha fet el Govern espanyol» fa que ara les confiances entre els dos executius estiguin «a zero» per afrontar la taula de diàleg, va avisar Aragonès, que creu que és responsabilitat del Govern espanyol «restablir la confiança mínima i la credibilitat» davant la negociació.