Los Angeles, la ciutat llatina per excel·lència dels Estats Units, va obrir ahir les portes a la novena Cimera de les Amèriques, que, des de fa dies, s’ha convertit en un maldecap per al president amfitrió, Joe Biden. Les primeres reunions entre representants de la societat civil, el sector privat i els governs es van cenyir als dictats del protocol. No va passar res inesperat en aquestes hores d’intercanvis amables. D’altra banda, la reunió que ha de concloure divendres ofereix massa incògnites que poden representar per a Biden una ensopegada en la seva política continental.
El lema de la novena cimera, «Construint un futur sostenible, resilient i equitatiu», ha quedat com un balbuceig benintencionat. Els problemes van començar a fer-se visibles amb l’exclusió de Veneçuela, Nicaragua i la decisió de Cuba de no anar-hi abans que li diguessin que no hi estava convidada. I ahir es van fer més paleses amb l’anunci final del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que tampoc hi aniria: «No assistiré a la cimera. HI va en representació meva i del Govern Marcelo Ebrard (ministre d’Exteriors). I no assistiré a la cimera perquè no es convida tots els països d’Amèrica, i jo crec en la necessitat de canviar la política que s’ha imposat des de fa segles».
La diplomàcia nord-americana va llançar una ofensiva per evitar que es confirmés aquesta negativa enmig de la crisi migratòria. De fet, ahir mateix es va posar en marxa al sud mexicà una caravana de milers de migrants desesperats per posar un peu a l’altra banda del Río Bravo.
