La Generalitat va avisar ahir el Govern central que la relació entre tots dos executius està «molt lluny» d’estar normalitzada i, de fet, va acusar la Moncloa de desmerèixer els catalans i considerar-los ciutadans «de segona», posant com a exemple d’això qüestions com el cas Pegasus, les inversions executades o el bloqueig de la candidatura olímpica del 2030.

L’endemà que la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, assegurés en una entrevista radiofònica que veu «màxima cordialitat» i «normalitat» en les relacions amb el Govern, l’executiu català va deixar clar que el tauler actual dista molt del plantejat per la ministra en la seva visita a Catalunya. «Les relacions entre tots dos governs estan molt lluny d’estar normalitzades», va afirmar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu. Plaja va assenyalar que «s’ha acabat el temps de les paraules i els anuncis: és temps de compliments i execucions. El Govern ha de deixar d’aparentar normalitat i complir el que toca amb Catalunya».

I és que el Govern engreixa setmana rere setmana la seva llista de greuges i desconfiances cap a l’executiu central: a l’abans i després que va suposar per a la Generalitat el suposat cas de ciberespionatge a l’independentisme, se li va sumar fa dies la baixa xifra d’inversions executades a Catalunya el 2021, mostra de «l’infrafinançament històric» per part de l’Estat, segons Plaja. A tot això hi afegeixen ara el bloqueig de la possible candidatura per als Jocs d’Hivern del 2030, en punt mort després de les friccions entre el Comitè Olímpic, Aragó i Catalunya. «Que no es desencalli és perquè una de les parts implicades és Catalunya», va suggerir. A més, va desvelar sobre aquesta qüestió que Generalitat i Moncloa han iniciat un procés de negociació bilateral davant els «dubtes» de l’executiu central sobre si el Govern té competències per convocar consultes supramunicipals, com la que pretén dur a terme a la tardor sobre la possible candidatura als Jocs.

«La sensació és que els successius governs de l’Estat consideren que els ciutadans de Catalunya mereixen menys que la resta -va denunciar Plaja-. Els catalans no mereixem més que la resta, però tampoc menys. Les respostes a determinats casos demostren que, per a alguns, els ciutadans de Catalunya són ciutadans de segona».

En aquest context de fredor s’emmarca la plantada del Govern a la ministra de Transports divendres al Vallès Occidental, en un acte sobre el Quart Cinturó. «Això no és un tema de plantades», va matisar Plaja. «Ells saben perfectament en quin nivell estan les relacions, que passen un moment difícil, i la falta de confiança». L’argumentació és que aquest acte «aportava poc» i només s’assistirà amb el Govern central a espais «indispensables»; en canvi, sí que va justificar que Calviño i el conseller d’Economia, Jaume Giró, mantinguessin dilluns una breu trobada després de coincidir en un acte organitzat per AstraZeneca, ja que van poder parlar dels fons Next Generation i la situació de la siderúrgica Celsa.

Lluny de temperar-se, la polèmica sobre la xifra d’inversions executades per l’Estat en territori català -un 35,77 % de la prevista el 2021- tornarà de nou al primer plànol la setmana vinent, quan el Parlament debatrà una moció d’ERC perquè l’Estat habiliti un fons de compensació per a Catalunya per valor de les inversions no realitzades o executades durant els últims vuit anys.

«El Govern [central] està castigant la ciutadania de Catalunya», va afirmar la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va advertir que «el problema de no complir els acords amb ERC és que això trenca les confiances i dificulta oportunitats de futurs acords». També la CUP, en veu de Xavier Pellicer, es va mostrar crítica amb projectes «caducs» de l’Estat, com el Quart Cinturó: «Volem enviar-li un missatge clar: no a aquest projecte».

Més dur encara amb el Govern va ser el líder del PSC, Salvador Illa, qui va afirmar ahir a Saragossa que l’executiu de Pere Aragonés «no funciona», és «feble» i està «molt dividit».