La Xina ha iniciat les maniobres militars més grans de la història en una zona on en sovintegen. Tres grans crisis hi ha hagut a l’estret de Formosa, un fil marí de només 130 quilòmetres que separa la Xina i Taiwan, abans que la congressista Nancy Pelosi sacsegés el vesper asiàtic amb la visita a Taipei. Onze míssils xinesos van caure en aigües taiwaneses l’endemà de la seva marxa, una mesura inèdita en gairebé vint anys. Tampoc no és freqüent que els vaixells i avions xinesos travessin la línia mitjana de l’estret, una frontera oficiosa que Pequín no reconeix, però que acostuma a respectar.

Els exercicis militars pretenen un bloqueig de facto de l’illa. Es desenvoluparan fins diumenge en sis àrees que envolten el seu perímetre i que en alguns punts del litoral només disten una vintena de quilòmetres del litoral. És el cas de la meridional Kaohsiung, tercera ciutat taiwanesa, que ha quedat sense sortida al mar. Les maniobres entorpeixen el trànsit marítim i han obligat diverses aerolínies a cancel·lar vols i buscar rutes alternatives.

Les maniobres militars són un mal menor. La Xina havia promès «contundents» respostes militars que no va revelar quan van refermar els rumors sobre la visita de Pelosi. L’assetjament de caces a l’avió nord-americà o l’aterratge forçós al continent, opcions amb què especulaven els analistes, fregaven la declaració de guerra. Quedaven les maniobres militars, descartades per irresponsables les anteriors, i a la Xina se li plantejava un altre problema: com evidenciar al món la seva indignació excepcional amb una mesura rutinària. La resposta és el desplegament, la durada i l’armament dels exercicis actuals. És descartable, però, que aprofiti la situació per canviar l’statu quo.

Sancions econòmiques

Quan diumenge s’apagui el fragor quedaran les sancions econòmiques, menys mediàtiques però més perjudicials. La Xina ha aturat la importació de diversos productes alimentaris illencs i l’exportació de sorra natural d’on treu el silici amb què fabrica els seus xips i semiconductors. La Xina és el principal soci comercial de Taiwan i un bloqueig econòmic sembla més perillós que un grapat de míssils disparats al mar.

Taipei va al·ludir als míssils per lamentar la deriva nord-coreana de la Xina. Els laments també van arribar del Japó, l’illa d’Okinawa del qual no és lluny de Taiwan. Tòquio assegura que cinc míssils xinesos van caure a la seva Zona d’Exclusió Econòmica. Potser per aquesta denúncia, per les recents picades d’ullet solidàries del Japó a Taiwan, o pel comunicat del G-7, la Xina va cancel·lar la reunió que el seu ministre d’Exteriors, Wang Yi, havia de mantenir amb el seu homòleg, Yoshimasa Hayashi, als marges de la cimera de l’ASEAN, l’organització dels països del sud-est asiàtic. El G-7, del qual el Japó forma part, havia acusat hores abans Pequín d’aprofitar la visita de Pelosi per augmentar la seva activitat militar a l’estret. La resposta xinesa va ser irada. Va al·ludir tangencialment al passat colonialista dels seus membres, del qual la Xina va ser víctima destacada, i va recordar que ja no som al segle XIX. També va defensar les maniobres com a «raonables i legítimes per protegir la sobirania i la integritat territorial» i va acusar els Estats Units de crear la crisi actual.

Pelosi fa parada a Seül després de visitar l’illa, la potència dels semiconductors

La presidenta de la Cambra de Representants estatunidenc, Nancy Pelosi, va enviar ahir des de Corea del Sud un missatge de dissuasió a Corea del Nord pel seu desenvolupament armamentístic, en plena crisi entre Washington i Pequín pel seu pas previ per Taiwan.Seül va ser la següent parada de Pelosi després del seu viatge llampec, i no anunciat oficialment, a Taiwan. En el seu fugaç però turbulent pas per l’illa, Pelosi, va justificar la seva visita al·ludint als valors democràtics compartits. Amb tot, l’interès de Washington passa per una cosa més tangible: els semiconductors, component vital de telèfons mòbils, ordinadors, electrodomèstics i automòbils. L’illa és una potència mundial en la fabricació d’uns xips cada vegada més escassos i preuats, i així s’ha convertit en un enclavament estratègic que els EUA i la Xina es disputen en la seva batalla per l’hegemonia tecnològica.

Nancy Pelosi va aprofitar les menys de 24 hores de visita a Taiwan per reunir-se amb les autoritats taiwaneses, però també amb la cúpula directiva de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), el fabricant de xips més gran del món i un proveïdor vital per a Occident. La parada va servir per reforçar els llaços d’una aliança simbiòtica crucial per a Washington i Taipei.