La intervenció del mercat energètic europeu s’ha convertit en una necessitat imperiosa per combatre el xantatge de Rússia i contenir els «estratosfèrics» preus del gas i l’electricitat. Abans del consell de ministres d’Energia d’emergència, convocat per demà per la presidència txeca de la UE, la Comissió Europea mou fitxa i avança les seves propostes per crear un tallafocs que permeti alleujar a curt termini la pressió sobre consumidors i empreses. El pla inclou, entre d’altres, un estalvi obligatori del consum elèctric, un topall al preu del gas rus que arriba per canonada i un límit als ingressos que les empreses que produeixen electricitat a costos més baixos (renovables, nuclear o hidràuliques) obtenen pels elevats preus del gas al mercat.

Malgrat les mesures adoptades en els últims mesos per diversificar les fonts d’energia i augmentar les reserves de gas, que han superat amb dos mesos d’antelació l’objectiu del 80% (està en el 82%), «ens enfrontem a una situació extraordinària, perquè Rússia és un proveïdor poc fiable i està manipulant els nostres mercats energètics», va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, poc abans d’exposar els seus plans als ambaixadors dels Vint-i-set en una reunió preparatòria del debat d’urgència dels Vint-i-set aquest divendres. «Veiem que la manipulació dels mercats del gas té un efecte indirecte en el mercat de l’electricitat. Ens enfrontem a preus astronòmics de l’electricitat per a llars i empreses i a una enorme volatilitat del mercat», va afegir.

Per fer front a la crisi energètica, protegir consumidors i empreses vulnerables i mitigar l’alça dels preus, Brussel·les planteja cinc línies de treball. En primer lloc, una retallada obligatòria del consum d’electricitat, com ja es va acordar el juliol passat per al gas. Brussel·les posa el focus a aconseguir un estalvi «intel·ligent d’electricitat» a través d’una reducció dels pics de demanda per a «tots els consumidors» que permeti reduir el consum global, inclosos «aquells que no disposen de comptadors intel·ligents», utilitzar menys gas per a la generació d’energia i aconseguir preus més baixos. «El que ha canviat és que l’oferta energètica mundial és escassa. Necessitem una estratègia per a aplanar els pics que impulsen el preu de l’electricitat», va argumentar von der Leyen sense requerir xifres que, segons els experts comunitaris, es concretaran després del debat dels ministres.

Sí que apareixen, no obstant això, en un esborrany de proposta de reglament que no ha passat el filtre del col·legi de comissaris. El document planteja fixar «un objectiu obligatori d’almenys un 5% de reducció del consum net d’electricitat durant les hores de preu màxim». Els Estats membres seran lliures de triar les mesures de reducció més adequades, encara que Brussel·les suggereix l’ús de subhastes o licitacions que incentivin financerament la reducció, evitant «subvencions a determinades categories de consumidors que distorsionin innecessàriament altres mercats». Cada membre decidirà a més quines són les seves hores punta (que abastaran entre el 10% i el 15% de les 24 hores del dia) en les quals reduir el consum almenys un 5%.

El segon gran pilar de Brussel·les és el topall als ingressos de les empreses de generació inframarginals, que produeixen electricitat a costos més baixos que els del gas.