El nou ministre de Finances del Regne Unit, Jeremy Hunt, ha polvoritzat el desastrós pla de «creixement» econòmic de Liz Truss, en eliminar gairebé totes les rebaixes fiscals anunciades fa un mes per la primera ministra i reduir els ajuts a la factura energèticas a les llars. Per calmar els mercats financers i rebaixar l’endeutament públic, Hunt va avançar les mesures que ha de presentar en el nou pressupost el 31 d’octubre.

En una declaració d’emergència televisada al país, Hunt va anunciar la cancel·lació de la rebaixa d’un punt, del 20% al 19%, de l’impost de la renda al tram bàsic i la retallada de 13.000 milions de lliures esterlines en la cotització de la Seguretat Social. Hunt va confirmar l’augment de l’impost de societats, del 19 al 25%, excepte per a les petites empreses, que havia avançat divendres, quan va ser destituït el seu predecessor, Kwasi Kwarteng. També va quedar sense efecte l’eliminació de l’IVA en les compres d’estrangers de visita al país i no es congelaran els impostos sobre l’alcohol. A principis d’octubre Truss ja havia anul·lat la rebaixa prevista del 45% al 40% de la banda alta de l’impost sobre la renda, per l’alta inflació i els creixents tipus d’interès. «Revertim gairebé totes les mesures fiscals que hi havia al pla de creixement», va reconèixer Hunt en la seva intervenció. «L’objectiu més important per al nostre país en aquest moment és l’estabilitat. Els governs no poden eliminar la volatilitat dels mercats, però poden fer la seva part. L’estabilitat afecta el preu dels productes a les botigues, el cost de les hipoteques i el valor de les pensions», va afegir.

En l’operació de desballestament, el ministre, que a la pràctica ha agafat els comandaments del Govern, va anar encara més lluny i va reduir dràsticament l’ajuda energètica a les llars, introduïda aquest mes amb un cost global de 150.000 milions de lliures. Truss havia aprovat un paquet de 29.000 milions per a les empreses durant un període de sis mesos i de 120.000 milions per a les llars durant dos anys. Ara l’ajuda a aquests últims només arribarà fins a abril. Hunt va advertir que hi haurà «més decisions difícils» els pròxims dies sobre impostos i despesa pública, però els canvis en el pressupost suposaran 32.000 milions de lliures a l’any.

El ministre va tornar a explicar hores més tard les noves mesures a la Cambra dels Comuns i no va descartar un futur impost sobre els beneficis extra de les companyies d’energia, i va indicar que en principi hi no està en contra. Hunt va haver d’escoltar les recriminacions de l’oposició. «El mal està fet. Aquesta és una crisi creada a Downing Street, però és la gent ordinària la que en pagarà el preu», li va retreure la responsable laborista de la cartera d’Afers Financers, Rachel Reeves, en l’anomenat gabinet a l’ombra. Dirigint-se a Truss, asseguda impassible al costat de Hunt, Reeves li va retreure haver-se amagat i no haver estat present durant una pregunta urgent al Govern sobre la crisi. «No té autoritat, no té credibilitat. La gent que causa el caos no pot reparar el caos». La primera ministra havia manat en el seu lloc a la líder de la Cambra dels Comuns, Penny Mordaunt.

La representant del Partit Nacional Escocès, Alison Thewliss, va demanar a Hunt que confirmés si s’eliminarà el topall en les bonificacions dels banquers, tal com va anunciar Truss, però no va obtenir resposta.

El desmantellament de la visió econòmica de la primera ministra deixa encara més en precari la seva posició, sotmesa a pressions cada vegada més grans dels seus diputats perquè dimiteixi. Són diversos els noms amb què s’especula com a possible successor. Les cases d’apostes s’inclinen per l’exministre de Finances Rishi Sunak (38%), rival de Truss en les primàries. El segueix el titular de Defensa, Ben Wallace (17%), el mateix Hunt (13%), Mordaunt (10%) i en última posició reapareix Boris Johnson (5%).