Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incrementen la despesa pública fins a xifres rècord. Concretament, s'incrementaran 5.618 milions, el que suposa un augment del 17,3% respecte a la xifra dels últims comptes del 2020, gràcies a la incorporació dels fons Next Generation (2.142 milions), procedents de la Unió Europea per a la reconstrucció postpandèmica. El Govern ha destacat l’increment de les inversions socials i en infraestructures. Salut (1.456 milions d'euros), Educació (1.009 milions d'euros) i Drets Socials (905 milions d'euros) són els departaments que més creixen en valors absoluts.
Salut, el departament amb més despesa
El departament de Salut és el que més augmenta en despesa amb 1.456 milions d'euros més. El segueix el departament d'Educació amb 1.009 MEUR; en tercer lloc, se situa el departament de Drets Socials amb 905 milions; seguit de Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 511 milions; més. L'únic departament que perd pressupost respecte al 2020 és el d'Economia i Hisenda (-7 milions).
I els que menys creixen són Acció Exterior i Govern Obert (21 milions), Justícia (43 milions), Igualtat i Feminisme (46 milions) i Presidència (54 milions). En percentatge, Igualtat i Feminismes (99,1%), Acció Climàtica (34,2%) i el departament de Drets Socials (30,5%) són els que més incrementen. En conjunt la despesa departamental creix en 5.022 milions, que suposa un augment del 18,6%. Un 29% de l'increment es destina al Departament de Salut i un 20% al d'Educació.
Nou personal públic
Els comptes aprovats aquest dimarts pel Govern contemplen augmentar el personal del conjunt del sector públic en 28.882 places respecte al 2020. L'àmbit de salut representa el 61% de l'increment de dotacions amb 17.663 més i Educació, el 19% (5.498 més que ara). També destaquen les 1.122 noves dotacions en l'àmbit de la seguretat que inclouen Mossos, Bombers i agents rurals.
La inversió pública gairebé es dobla
La inversió del sector públic puja fins als 3.951 milions, gairebé doblant els 2.012 del 2020. I destaca la inversió en Salut, que s'emporta 585 milions, i la inversió en Habitatge i actuacions urbanes (529 milions). Les altres àrees amb més inversió són Educació (291 milions), carreteres (265), societat de la informació i el coneixement (227), i infraestructures ferroviàries (223).
Els Next Generation
L'increment de despesa dels pressupostos del 2022 ha estat possible gràcies als fons Next Generation que suposen una aportació de 2.142 milions. Uns recursos que inclouen d'una banda 1.528 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i de l'altra, 615 milions dels fons REACT-EU. Els departaments Drets Socials, Educació i Salut són els més beneficiats pels fons europeus amb aportacions de 633 milions, 405 milions i 309 milions, respectivament.
Pel que fa a les polítiques, es preveu destinar 386 milions en un pla de rehabilitació i regeneració urbana; 246 milions en un pla de xoc per reforçar les polítiques d'inclusió; 197 milions per a un pla nacional de competència digitals (Digital Skills); i 147 milions en un pla de xoc de mobilitat sostenible i segura.
Al marge dels fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions per fer front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència del fons estatal covid per a l'any que ve. Els pressupostos també preveuen 205 milions addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia.
1.487 milions provinents del dèficit autoritzat
A banda dels fons europeus, a l'apartat d'ingressos dels pressupostos destaquen els recursos del dèficit autoritzat per valor de 1.487 milions (que suposen el 0,6% del PIB). En canvi l'aportació que correspon al model de finançament es redueix en gairebé 1.000 milions, ja que el 2022 no s'ingressa cap liquidació positiva de l'exercici del 2020 marcat per la pandèmia.
Pel que fa a la resta d'ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 milions en la recaptació de tributs propis i cedits i també l'abonament, per part de l'Estat, d'alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut i del desplegament del cos dels Mossos (536 milions) i el retorn pendent d'un mes d'IVA (500 milions).
En total la previsió és que els ingressos no financers no finalistes incrementin en 394 milions respecte al 2020 arribant als 27.256 milions. Els pressupostos preveuen un increment del dèficit públic, però el pes d'aquest deute sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte al 2021 tenint en compte el bon ritme de creixement econòmic. La Generalitat preveu que el 2022 el PIB català pugui assolir el nivell del 2019 previ a la pandèmia. I també augura que la recuperació del mercat de treball podria reduir la taxa d'atur fins a l’11,2% a finals d'any, per sota de la mitjana estatal situada al 14,4%.
El debat se celebrarà el 22 de novembre
El Parlament ha admès a tràmit el projecte de llei dels pressupostos aprovat pel Govern i ha fixat el debat a la totalitat dels pressupostos per al dilluns 22 de novembre. Els grups podran presentar esmenes a la totalitat fins al mateix dilluns a les 10.30 hores, i a l'articulat fins al 30 de novembre a les 10.30 hores. El ple a la totalitat i la llei de mesures d'acompanyament, que previsiblement s'admetrà a tràmit dijous, entrarà amb el debat del 22 de novembre. La sessió començarà a les 14 hores i s'allargarà fins entrada la nit. De fet, s'estima que acabi a les 22 hores com a molt d'hora. L'horari s'ha fixat per fer compatible la sessió amb el judici al secretari tercer a la Mesa, Pau Juvillà, que està citat al TSJC dilluns al matí.
Fonts parlamentàries apunten que la votació final als comptes seria el 23 de desembre, a partir de les 10.30 hores. Però aquest calendari podria canviar si algun grup parlamentari demana dictamen al Consell de Garanties, com ja estudien Vox i Cs. Això faria que aquesta votació final es produís cap al gener.
