Les claus dels pressupostos a la Catalunya Central: quant, on i en què s'invertiran?

La inversió més destacada la rebrà la comarca del Bages, amb un total de 42,6 milions d'euros

El conseller Jaume Giró presenta els pressupostos del Govern pel 2022 a l'Auditori del Parlament

El conseller Jaume Giró presenta els pressupostos del Govern pel 2022 a l'Auditori del Parlament / ACN

Redacció

Els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici vinent, que aquest dimarts han iniciat la seva tramitació parlamentària, destinen un total d'114.396.611,5 euros a les comarques centrals. El Bages, amb 42.636.595,80 euros és la comarca que més diners rebrà, seguida de l’Anoia, amb 27.330.017,27 euros. A l’Alt Urgell es destinen 16.724.064,81 euros, mentre que al Solsonès seran 12.417.795 euros. La Cerdanya rebrà 9.039.740,23 euros, i el Berguedà 6.248.398,39. El Moianès no rep cap partida del pressupost territorialitzat dels comptes catalans per al 2022.

La partida destinada a inversions al Bages suposa el 2,8% del total, mentre que la de l’Anoia és l’1,8% dels 1.501.567.090,01 euros del total comarcalitzat. L’Alt Urgell rebrà l’1,1%, mentre que en el cas del Solsonès serà del 0,8%; del 0,6% a la Cerdanya i del 0,4% al Berguedà. El total de la inversió real, entre l’atribuït directament a cadascuna de les comarques del país i el no territorialitzat és de 2.571.771.105,80 euros.

Al Bages, la principal inversió serà pel col·lector de salmorres, al qual en els trams Cardona-Castellgalí, Balsareny-Castellgalí i Castellgalí-El Cairat hi ha pressupostats 3,950 milions d’euros. Una altra partida destacada a la comarca serà per a les obres de la seu de la delegació del Govern de la Generalitat a Manresa, per a les quals es destinen 1,948 milions d’euros. Les obres de la construcció de l’escola Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages rebran 1,999 milions en aquests comptes, mentre que per a la nova escola Serreta de Santpedor es destinen 1,071 milions. Una altra inversió destacada al Bages seran els 941.595 euros destinats a millorar el nou vial d’accés al polígon Les Vives de Sant Vicenç.

L'escola Pla del Puig de Sant Fruitós, ara en mòduls prefabricats, tindrà un edifici propi el 2023

L'escola Pla del Puig de Sant Fruitós, ara en mòduls prefabricats, tindrà un edifici propi el 2023 / Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

Al Berguedà, la principal inversió serà a l’hospital Sant Bernabé, on es preveuen destinar 2,850 milions d’euros, entre la reubicació i la reforma de les urgències, les instal·lacions i equipament d’aquest servei, la reordenació d’instal·lacions a l’edifici sud, el pla de renovació tecnològic i la renovació de la xarxa Lan-Wifi, segons consta als pressupostos territorialitzats que ahir van arribar al Parlament. A la comarca destaquen també els 1,113 milions per a la renovació i millora dels desguassos de fons de la presa de la Baells.

Al Solsonès, es millora el traçat d’accés a les pistes d’esquí del Port del Comte, obra a la qual es destinen prop d’1,5 milions d’euros, i també es condiciona el vial entre la carretera B-200 i la BV-2002 al terme de Pinós, amb 1,326 milions. L’Incasol destinarà també 4,1 milions als treballs d’urbanització del polígon de Santa Llúcia.

Una nau del polígon de Santa Llúcia a Solsona

Una nau del polígon de Santa Llúcia a Solsona / Trepovi

A l’Alt Urgell, el Govern preveu una inversió de 7,87 milions d’euros per al condicionament de la C14 entre Organyà i Montant de Tost. Es tracta del tram del congost de Tres Ponts, on hi està a punt d’entrar en funcionament un túnel ja executat que ha d’agilitzar el pas per aquesta zona amb una elevada sinistralitat. Pel que fa a l’aeroport d’Andorra - la Seu, la inversió prevista és d’1,7 milions d’euros, en edificis i altres construccions i també l’adequació i instal·lació de 7 mòduls. En aquesta comarca també destaquen els 4,47 milions d’euros que executarà la direcció general d’Infraestructures de Mobilitat en operacions de conservació obra civil als trams de carretera adscrits als àmbits de conservació de Ponts, Solsona, i Lleida.

A la Cerdanya, la Molina és l’estació pública que preveu més inversió del Govern amb 7,46 milions d’euros. Els conceptes varien entre la neu artificial, maquinària, material de remuntadors, senyalització i telecontrol, explotació d’edificis, carreteres i aparcaments. En aquesta comarca, també hi ha un apartat d’inversió per a l’Hospital Transfronterer que puja 550.000 euros en obres diverses, maquinària i aplicacions informàtiques.

Despesa rècord a Catalunya gràcies als fons de la UE

En general, els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incrementen la despesa pública fins a xifres rècord. Concretament, s'incrementaran 5.618 milions, el que suposa un augment del 17,3% respecte a la xifra dels últims comptes del 2020, gràcies a la incorporació dels fons Next Generation (2.142 milions), procedents de la Unió Europea per a la reconstrucció postpandèmica. El Govern ha destacat l’increment de les inversions socials i en infraestructures. Salut (1.456 milions d'euros), Educació (1.009 milions d'euros) i Drets Socials (905 milions d'euros) són els departaments que més creixen en valors absoluts.

La CUP considera "arriscat" que el Govern aprovi els pressupostos sense haver tancat un acord amb ells

La CUP considera "arriscat" que el Govern aprovi els pressupostos sense haver tancat un acord amb ells. Ho ha dit el diputat Xavier Pellicer, qui ha lamentat que, malgrat tot, l'executiu hagi apostat per tirar endavant amb la tramitació dels comptes. En aquesta línia, els anticapitalistes han avisat que hi volen veure reflectits "un gir a l'esquerra" i "l'avenç en l'autodeterminació" i han assegurat que serà amb aquest marc que "condicionen i condicionaran" la tramitació dels comptes. "Seguirem treballant perquè hi hagi els canvis que el país reclama", ha subratllat Pellicer fent referència als resultats electorals sorgits de les eleccions del 14-F.

Els anticapitalistes han remarcat que el seu plantejament "no ha variat" en les últimes hores, des que han conegut el projecte dels pressupostos en detall. En aquest sentit han tornat a reivindicar "l'acord de mínims" que van fixar amb l'executiu per donar suport a la investidura d'Aragonès i han assegurat que és un element "difícil de deslligar" dels comptes. "El plantejament global de la legislatura va lligat als acords de mínims", ha assenyalat Pellicer.

Així mateix, Pellicer ha detallat que "en les pròximes hores" acabaran de tancar la pregunta que aquest cap de setmana fan a la militància, que serà qui decidirà la posició del partit en relació amb els comptes. Els resultats es coneixeran a principis de la setmana vinent.