L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet està citat a declarar aquest dijous com investigat davant una jutge de Granollers per la desaparició de diversos objectes de valor que havien estat embargats per rescabalar a l'entitat cultural per l'espoli.
Segons han informat a Efe fonts jurídiques, Millet declararà per videoconferència des de la presó Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), on des de l'any 2020 compleix la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que se li va imposar per saquejar el Palau de la Música durant dècades.
L'execució de la sentència està en mans de l'Audiència de Barcelona, però ni Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, han retornat encara els 23 milions d'euros que van ser condemnats a pagar a la institució cultural per a rescabalar-la per l'espoli.
En el marc de l'execució de la sentència, l'Audiència va autoritzar l'entrada de perits en la mansió de L'Ametlla del Vallès on viu Millet per a taxar les 44 obres d'art que se li van embargar durant la instrucció de la causa per a fer front a una futura responsabilitat civil en cas de condemna.
D'aquesta forma, es va constatar que faltava un piano de cua, un capçal de llit del segle XVIII, dos ullals d'ivori llaurats i una desena de figures d'animals també d'ivori.
Posteriorment, la defensa va informar el jutjat que havia trobat el piano i el capçal de llit a casa de l'esposa de Millet, morta el 2018.
La justícia també investiga si Montull, que ja va comparèixer la setmana passada en el jutjat per aquests fets, va ocultar a l'Audiència de Barcelona els ingressos que obté del lloguer d'una propietat del Masnou de la qual és titular al costat de la seva esposa, malgrat que havia assegurat que el seu únic manteniment era la seva pensió de jubilació.
Tots dos exresponsables del Palau, als quals el Govern acaba de denegar l'indult, van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona per haver-se apropiat durant dècades de fons, d'origen tant públic com privat, pertanyents a l'entitat cultural, una de les institucions més emblemàtiques de la burgesia catalana.
L'espoli, segons va donar per provat la sentència, va servir també per a emmascarar el pagament de 6,6 milions d'euros en comissions de la constructora Ferrovial a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública, com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metre.
En el judici, tots dos acusats van delatar a Convergència, en un acord amb la Fiscalia perquè els rebaixés les penes per la confessió, i van explicar que la constructora Ferrovial pagava comissions de fins al 4%, de les quals el partit es quedava un 2,5% i la resta Millet i Montull com a intermediaris.
