La recentment nomenada síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, aposta fermament per la desjudicialització de tot tipus de conflictes, siguin petits, com els veïnals, o bé els més grans com la immersió lingüística a les escoles o el procés sobiranista. "La judicialització sempre ha de ser l'últim recurs", assegura, i per això veuria una "barbaritat" que el Tribunal Suprem anul·lés els indults als polítics empresonats pel 'procés'. En una entrevista a l'ACN, Giménez-Salinas, creu que caldria apostar per la reforma del delicte de sedició per donar una sortida als exiliats. A banda, admet que es preveu una "tardor molt difícil" i que la institució s'ha de preparar per abordar les problemàtiques socials que s'agreujaran.
Giménez-Salinas creu que la desjudicialització i la mediació han d'estendre's a tots els possibles conflictes, també al conflicte polític català. "És la línia adequada, els tribunals no estan per resoldre aquests problemes, ni els de llengua, s'han de resoldre en societat, amb respecte, treballant", opina. Així, creu que els indults van ser un primer pas, i considerar que anul·lar-los, com està estudiant fer el Tribunal Suprem, seria una "barbaritat". "Va fer molt de mal judicialitzar el conflicte", opina.
Justícia restaurativa
Giménez-Salinas està especialitzada en justícia restaurativa i hi creu molt. També aposta per la prevenció i la mediació. El seu àmbit és el dret penal, però diu que abans d'arribar als jutjats els conflictes es poden resoldre prevenint-los i solucionant-los amb mediació o amb la justícia restaurativa més que amb llargues penes de presó. "Si fent menys mal a la persona, s'obté un resultat igual o millor, val la pena provar-ho", assegura.
Des de la institució s'intentarà influir perquè es fomenti aquesta via. De fet, creu que el Síndic de Greuges pot tenir un paper important en aquest àmbit com fan altres defensors del poble europeus o de la resta de l'estat.
Per ella, la justícia restaurativa és tant positiva per a la víctima com per a l'agressor. La víctima es pot sentir reconfortada si l'agressor li demana disculpes i repara el dany, mentre que l'agressor humanitza la víctima i es més probable que no reincideixi. Fa uns anys gairebé ningú en parlava i només es va començar a aplicar a la justícia de menors als anys 90. Ara ja se'n parla més i la síndica creu que s'ha de començar a aplicar a la justícia d'adults i a les presons.
De fet, assegura que "la meitat de les persones que són a presó podrien ser tractades d'una altra manera, i les que hi estan tancades haurien de rebre més atenció terapèutica".
Fins i tot creu que els joves de 18 a 21 anys haurien de ser jutjats a la jurisdicció de menors, com preveia una llei espanyola de principis de segle que no es va arribar a aplicar mai. "La resposta serà més educativa, restauradora i terapèutica, i la reincidència es reduiria molt", assegura. "Si el sistema educatiu està adaptat a cada edat, per què la justícia no?", es pregunta
Així, la feina de prevenció i reinserció que es faci abans dels 25 anys és molt més efectiva que si es fa després, diu. Molts joves tenen trastorns psicològics i el sistema penitenciari no els ajuda.
Atenció als vulnerables davant d'una tardor difícil
Sobre com s'ha trobat la institució després de 18 anys de mandat de Rafael Ribó, diu que "les primeres impressions acostumen a ser certes, la casa és eficient i treballa bé, amb seriositat i bons professionals". No obstant, diu que "potser ha passat molt de temps amb un mandat i es nota, no és bo ni dolent, però sovint pregunto el per què de les coses, no significa que ho critiqui, però és per saber per què es fan determinades coses". Per ella, les bases de la institució són les mateixes que fins ara, però alguna prioritat pot canviar, no tant per la persona que la dirigeix sinó perquè el temps també les fa variar. "Ara ve un problema social enorme, una tardor complicada; vam pensar que ens recuperaríem de la pandèmia i no hem tingut ni temps i ja ha vingut la guerra d'Ucraïna", vaticina.
Una de les prioritats de la institució i de la nova síndica és l'atenció als més vulnerables, com els infants i joves, la gent gran i les famílies afectades per la precarietat econòmica, que aquesta propera tardor es poden incrementar.
En matèria de protecció de la infància creu que "s'ha de treballar més la prevenció", ja que "la pobresa és el primer maltractament". "Ajudant les famílies, s'ajuda els infants", ha reblat.
Però també opina que les institucions s'han d'adaptar a una societat més diversa que fa unes dècades. L'escola, els serveis socials o l'administració pública han de tenir en compte aquesta diversitat, creu. A més, opina que moltes lleis estan pensades per a les famílies autòctones, però no per als nouvinguts.
En aquest sentit, afegeix que les administracions han de millorar, ser més properes al ciutadà i arreglar situacions com les dificultats de part de la població per usar mitjans telemàtics per relacionar-s'hi.
De fet, el Síndic de Greuges rep les queixes de la ciutadania contra les administracions. Giménez-Salinas creu que és bo que els ciutadans confiïn en la Sindicatura i hi enviïn les seves queixes, però l'ideal, per ella, seria que no n'arribessin tantes, cosa que significaria que les administracions funcionen millor. A més, afegeix que destapar els problemes és positiu, però cal aportar solucions.
