El Kazakhstan comptabilitza més de 5.000 detinguts des de l’inici dels disturbis
El Ministeri d’Interior estima que els danys causats per les protestes superen els 200 milions de dòlars i afirma que la situació està «estabilitzada»
Un total de 5.135 persones han estat detingudes al Kazakhstan en el marc de 125 investigacions relacionades amb els disturbis que han sacsejat aquest país d’Àsia central, segons ha informat el Ministeri de l’Interior del país a la premsa local. El Kazakhstan, un país de 19 milions d’habitants ric en hidrocarburs, ha estat escenari aquesta setmana d’una sèrie de disturbis sense precedents des de la seva independència l’any 1989, que han causat almenys 40 morts.
Les mobilitzacions van començar diumenge passat i van ser motivades per la protesta civil davant l’augment del preu del gas. Unes protestes que es van estendre a les grans ciutats, sobretot a Almaty, la capital econòmica, on van esclatar els disturbis. La policia va disparar amb bales reals contra els manifestants. Segons el Ministeri de l’Interior, els danys materials s’estimen en prop de 200 milions de dòlars. Més de 100 comerços i bancs han estat saquejats i més de 400 vehicles destruïts, segons la mateixa font. «Actualment, la situació està estabilitzada en totes les regions del país», va declarar el ministre de l’Interior, Erlan Turgumbáyev, i va afegir, no obstant això, que «l’operació antiterrorista continuava per restablir l’ordre el país». El principal focus de resistència continua sent l’antiga capital kazakh, Almaty, a l’extraradi de la qual tenen lloc esporàdics enfrontaments entre la policia i grups d’homes armats. «Els guerrillers continuen oferint resistència armada. Hi ha signes d’estabilització, però també hi ha focus de resistència cruenta», va dir Erzhan Babakumarov, alcalde de la ciutat, a cadena Jabar 24.
Trobada internacional
Els líders de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) es reuniran per avaluar la situació al Kazakhstan. La reunió va ser confirmada per Nikol Pashinián, primer ministre d’Armènia i actual president de l’organització, formada per Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Rússia i el Tadjikistan. Aquest és l’organisme supranacional que ha intervingut militarment en la crisi en l’antiga república soviètica. La trobada tindrà lloc per videoconferència. Paral·lelament, Rússia va afirmar ahir que no abordarà amb els Estats Units la situació al Kazakhstan durant les negociacions de seguretat que comencen avui a Ginebra, segons va avançar Serguei Riabkov, viceministre d’Exteriors rus. «No. Què discutirem amb els americans? Aquest és un tema que no els concerneix en absolut».
D’altra banda, l’alt representant de la Unió Europea (UE) en matèria d’Afers Exteriors, Josep Borrell, també va expressar la seva preocupació per la violència desencadenada al Kazakhstan i va demanar a les autoritats d’aquest país que respectin els drets i les llibertats: «Lamentem profundament la pèrdua de vides i condemnem enèrgicament els actes de violència generalitzats».
Temes
Més a Internacional
-
Els laboristes guanyen terreny als conservadors en els comicis municipals parcials a Anglaterra a un any de les generals
-
Itàlia activa el sistema d’alerta per heroïna adulterada amb fentanil
-
AstraZeneca admet que la seva vacuna contra la covid pot provocar efectes secundaris en "casos molt estranys"
-
Biden denuncia la "violència" en les protestes universitàries contra la guerra a Gaza i rebutja canviar la seva posició