La major persecució a la dissidència a la Xina, Rússia, Veneçuela o Nicaragua, la caiguda de fràgils democràcies a Birmània i el Sudan, i els girs autocràtics en governs del Brasil, Hongria o El Salvador són algunes de les tendències denunciades en el nou informe anual de Human Rights Watch (HRW), publicat aquest dijous. El document de 700 pàgines, que repassa la situació de la majoria dels països del planeta el 2021, també destaca el deteriorament de les llibertats en països com Turquia, Tailàndia o Egipte, les transferències «no democràtiques» de poder a Tunísia o el Txad, i els preocupants abusos a les Filipines i l’Índia. Malgrat tot, remarca al començament de l’informe el director executiu de HRW, Kenneth Roth, «la demanda popular de democràcia continua sent molt alta», com van mostrar l’any passat les protestes a Cuba, o les que van desafiar els cops militars a Birmània i el Sudan.
L’informe denuncia que el segon any de pandèmia moltes dictadures o líders amb tendències autocràtiques van amenaçar, van silenciar o van detenir treballadors sanitaris, periodistes i altres veus crítiques amb la resposta de les autoritats a la crisi. Països com Egipte, l’Índia, Hongria, Mèxic, Nicaragua o Veneçuela van ser exemples d’aquestes pràctiques, mentre que en alguns casos «es va utilitzar la pandèmia com a pretext per acabar amb protestes contra el Govern mentre se’n permetien d’altres a favor seu», com va passar a Rússia o a Cuba.
L’informe denuncia l’atac de la Xina als últims reductes de llibertat a Hong Kong, on l’any passat, després d’unes primàries electorals en les quals els candidats pròxims a Pequín van ser derrotats, es van prendre mesures que «van fer trossos» el principi d’«un país, dos sistemes», pel qual el règim comunista no imperava a l’excolònia britànica. La imposició d’una draconiana llei de seguretat nacional a Hong Kong «va acabar completament amb les llibertats polítiques i va permetre només a ‘patriotes’ aliats de Pequín presentar candidatures», va denunciar Roth en l’informe.
El silenci de l’ONU
HRW ha lamentat, així mateix, la negativa de les Nacions Unides a condemnar obertament la Xina pels seus «crims contra la humanitat» contra la minoria musulmana uigur a Xinjiang, tot i que va celebrar gestos com la primera protesta formal contra Pequín sobre aquests fets en el Consell de Drets Humans, presentada per 44 països majoritàriament europeus.
Abusos en sistemes electorals ja abans fràgils es van patir a Rússia, on el líder opositor Aleksei Navalni va ser condemnat a la presó després de sobreviure a un intent d’enverinament, o a Nicaragua, on tots els candidats rivals de Daniel Ortega van ser detinguts abans de les eleccions de novembre.
Roth va remarcar en l’inici de l’informe que alguns dictadors «estan tan decidits a continuar en el poder que no els importa portar els seus països a catàstrofes humanitàries», citant en aquest sentit els presidents de Síria, Bashar al-Assad, i de Veneçuela, Nicolás Maduro. El primer «ha bombardejat amb ajuda russa hospitals, escoles, mercats i zones residencials», mentre el segon «ha portat el seu país a una ruïna marcada per hiperinflació, una economia destruïda i milions de persones que han sortit del país».
L’ambigüitat dels EUA.
Als Estats Units es compleix un any de l’Administració Biden, que va prometre una política exterior guiada pels drets humans en contrast amb la de Donald Trump, tot i que HRW denuncia que Washington «va continuar venent armes a Egipte, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units o Israel malgrat la seva continuada repressió». La preocupació de la Casa Blanca per un flux migratori creixent, a més, va fer que Biden «tractés amb deferència el president mexicà Andrés Manuel López Obrador malgrat els seus atacs a la premsa, al sistema judicial i el seu negacionisme respecte a la covid», va declarar el director executiu de HRW.
«La defensa dels drets humans requereix no només combatre la repressió de les dictadures, sinó també millorar el lideratge polític en les democràcies», va concloure l’informe que va criticar, a més, la feble resposta del «món lliure» a desafiaments com el canvi climàtic, la pobresa o les possibles amenaces que plantegen les modernes tecnologies. Un signe de debilitat del bloc democràtic denunciat per HRW va ser la passivitat per part d’Occident a l’hora que les vacunes arribaran ràpidament a països en desenvolupament, «cosa que s’ha traduït en morts innecessàries i un augment del risc que sorgeixin variants més resistents».
