Per què i com els corbs han colonitzat el món?

El humans, els cocodrils i els corbs tenen quelcom en comú. Tots ells s'han expandit per tots els racons del planeta. Si viatgem de Barcelona a Austràlia, tot i l'enorme distància, trobarem grups d'animals que també viuen a casa nostra, veurem per exemple òlibes, orenetes, galls de canyar, corbs i... certament humans, tots aquests animals es troben tan lluny perquè han estat capaços de colonitzar el planeta en quasi la seva totalitat. Però, què fa que ho hagin pogut fer mentre que d'altres grups animals han quedat reduïts a petites zones del planeta?  

Un treball co-liderat entre la Universitat de Washington, a St. Louis, i el CREAF s'ha centrat en els corbs per contestar aquesta pregunta. Una de les conclusions del treball ha estat que els corbs podrien haver colonitzat el planeta gràcies a la seva capacitat de volar llargues distàncies, al seu cos gran i a fer servir la intel·ligència per solucionar problemes i obtenir recursos nous de cada ambient. Pels investigadors del CREAF Daniel Sol i Joan Garcia-Porta, el primer també investigador del CSIC i el segon ara al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, aquestes tres característiques han coincidit de forma encertada en el grup dels corbs i els ha permès arribar a llocs remots, sobreviure en ambients de tota mena i adaptar-s'hi amb èxit. Quina ha estat la conseqüència d'aquesta expansió global? Una diversificació excepcional. L'estudi demostra que el corbs, alhora que s'escampaven pel món, produïen espècies noves a una velocitat exorbitant: més de 40 espècies diferents en només 10 milions d'anys, especies que canviaven la mida del seu cos i la forma del bec per adaptar-se a nous ambients.  

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip de recerca ha fet una anàlisi exhaustiva d'una munió de trets ecològicament rellevants: la mida de les ales, el volum i forma del bec, les dimensions del cos i la mida del cervell. Per fer-ho, l'equip ha visitat museus de tot el món per mesurar i comparar esquelets de moltes espècies de còrvids (la família dels corbs, que també inclou les gralles, les garses i els gaigs entre d'altres espècies). "Els museus d'història natural són llocs increïbles, veritables arxius de la biodiversitat, en poc espai pots veure i comparar multitud d'espècies diferents, moltes d'elles provinents de racons llunyans del planeta", explica Joan Garcia-Porta, membre també de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.  

En paral·lel també s'ha refet l'arbre filogenètic de la família dels còrvids amb dades genètiques per tal incorporar les màximes espècies possibles. Combinant filogènies i trets morfològics, s'ha pogut comprovar si aquests trets, a banda d'ajudar a colonitzar el món, també acceleraven la creació de noves espècies.  

Màquines de volar  

Els resultats de l'estudi demostren que els corbs tenen unes ales relativament més llargues que la resta de còrvids i que tenen cossos de mides més grans. Això els permet volar grans distàncies i un cop arriben a un lloc nou, ser competitivament superiors. Ser bons voladors també ajuda a que, per atzar, es donin desplaçaments a llocs remots, la qual cosa disminueix bruscament l'intercanvi genètic entre poblacions i facilita la generació de noves espècies.  

A això cal sumar-hi que cada lloc nou pot tenir unes condicions diferents que l'anterior, al que l'espècie s'hi ha hagut d'adaptar, modificant la seva morfologia per a cada nova condició. Això explica que, a mesura que els corbs s'han expandit pel món, han anat augmentant el nombre d'espècies a una gran velocitat, tot produint una enorme variació de mides de cos i de formes de bec.  

Intel·ligència única  

Un animal colonitzador ha de ser capaç de sobreviure en nous ambients, segurament molt diferents als d'origen, des de zones àrtiques fins a zones desèrtiques. Quina característica morfològica facilita ser més o menys capaç d'adaptar-se a un ambient nou? El grup de recerca del Daniel Sol fa molts anys que treballa per contestar aquesta pregunta i en té molt clara la resposta: la mida del cervell. "La intel·ligència en animals es demostra quan un individu és capaç de solucionar reptes i sobrepassar les limitacions o desajustos que es donen quan es canvia d'ambient. Això implica tenir una mida relativa de cervell més gran, perquè s'ha demostrat que està relacionat amb tenir més capacitats cognitives i molta flexibilitat de comportament, una característica ben coneguda dels corbs", comenta Daniel Sol.  

Amb aquesta premissa l'equip va mesurar el volum del cervell de més de 76 espècies de corbs i d'altres còrvids. Els resultats van ser els esperats: els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran que la resta de còrvids. "El fet de que tinguin mides de cervell més grans mostra que els corbs podrien tenir major capacitats cognitives que la resta de còrvids, el que els permet tenir la adaptabilitat necessària per ocupar ambients tant diferents com la tundra àrtica i els deserts australians", explica Joan Garcia-Porta.  

Més de 3.000.0000 d'observacions  

Els investigadors també van voler comprovar si, efectivament, els corbs eren capaços de viure a zones climàtiques on no hi viu cap altre còrvid. Per fer-ho van extreure més de tres milions d'observacions de còrvids de la plataforma de ciència ciutadana eBird. Això els donava informació sobre l'espai climàtic on vivien els corbs (allà on havien sigut observats) i podien comparar-ho amb l'espai climàtic de la resta de còrvids. Els resultats, un cop més, van demostrar que els corbs ocupaven un rang climàtic molt més ampli que tots els còrvid junts i que, a part de replicar l'espai climàtic ocupat per les altres espècies de còrvids, arriben a zones climàtiques molt més extremes on cap còrvid pot sobreviure.  

"Els corbs ens ofereixen una fantàstica oportunitat per entendre el perquè certs organismes s'expandeixen i diversifiquen pel planeta. Nosaltres som un d'aquests organismes i, per tant, entendre els processos d'expansió global d'altres grups d'animals qui sap si podria aportar una mica de llum sobre el nostre propi viatge al voltant del planeta", conclou Joan Garcia-Porta.