Segons la religió afrocubana, més coneguda com a santeria, Changó és el déu del foc, el llamp i la guerra. Patró de les tempestes, també és el senyor del ball i la música. Les deïtats que van portar els esclaus oriünds del que avui és Nigèria es van sincretitzar amb el catolicisme. Des d’aleshores, Changó és una manera d’anomenar Santa Bárbara i viceversa. Molts cubans van invocar l’orixà fill de Iemaià i alhora la «santa» tant adorada com temuda després que divendres passat a la nit un llamp travessés un tanc amb milers de tones de petroli de la ciutat de Matanzas, a 104 quilòmetres de l’Havana, on es troba el dipòsit de combustible més gran de l’illa. A partir d’aquell moment, la natura es va conjurar amb una tecnologia vetusta en matèria de protecció de descàrregues elèctriques. El vent ha dificultat les tasques d’extinció. I va ser el començament d’un petit infern a cel obert les volutes del qual, s’ha assegurat, van poder entreveure’s des de la platja de Varadero, el principal pol turístic d’aquest país, a dues hores d’automòbil.

«L’incendi ha pres una magnitud més gran, ja estan compromesos quatre tancs de 50.000 (tones cada un)», va dir dilluns a la tarda el tinent coronel Alexander Ávalos Jorge, una de les autoritats del Departament Nacional d’Extinció del Cos de Bombers. La situació, va afegir, és «molt complicada» a causa de «les altes temperatures i l’aire que ens ha colpejat molt» i dificulten l’ús dels «materials i recursos per enfrontar-se al foc». Fins ara, les autoritats van confirmar una defunció, almenys 17 desapareguts i més de 120 ferits. El Govern del president Miguel Díaz-Canel ha sol·licitat ajuda internacional. Veneçuela i Mèxic van respondre immediatament. «Els Estats Units vigilen acuradament la situació a Matanzas i espera en cas que Cuba requereixi assistència humanitària o tècnica», va afirmar la seva ambaixada a l’Havana.

El primer va ser una explosió seca i eixordadora. Després, la columna de foc. Gairebé alhora una olor terrible de metalls i de sofre va envair l’atmosfera de la badia. «Ens va fer cridar ¡‘pingas’ i collons! L’ordre va ser de retirada total i report urgent de víctimes amb lesions», un bomber a través de les xarxes socials.

«El risc que havíem anunciat va passar», va admetre el governador de la província, Mario Sabines, sobre els efectes de l’incendi inicial sobre els altres tancs. La població no dona crèdit al que mostren les pantalles. El portal El Toque va assegurar que, als danys materials s’hi haurà de l’impacte ambiental. El núvol tòxic era empès pel vent cap a la capital provincial.  L’Institut de Meteorologia va fer una crida als ciutadans a protegir-se de la pluja àcida amb mascaretes.

 Díaz-Canel no es va demorar a arribar al cor del nou desastre i va exhortar els cubans a enfrontar-lo amb coratge. «Hi ha valors que compartim com a societat, que compartim com a revolucionaris, que compartim com a poble, que són valors fundats per l’obra revolucionària, que decideixen en moments com aquests».

Un nou front de dificultats

L’incendi de Matanzas afegeix una altra baula a la cadena de severs contratemps als quals s’enfronta Cuba. A la inflació galopant i l’escassetat de productes de primera necessitat s’hi ha sumat una altra irritant faceta de la crisi: les apagades. De fet, els tancs sinistrats es troben en una àrea industrial pròxima a la termoelèctrica Antonio Guiteras, una de les més importants de l’illa, que va sortir temporalment de funcionament en les últimes hores. Els cubans passen l’estiu amb un 40% menys d’energia i molta més bronca acumulada.

Hipòtesi i paranoies

L’historiador de la meteorologia a Cuba Luis Enrique Ramos Guadalupe li va assegurar a Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista, que mai el cel havia escopit amb tanta violència contra terra cubana. I és per això que no va trigar a afirmar a les xarxes socials que s’havia tractat d’un càstig diví. La suposada maledicció de Changó va competir amb versions paranoiques. «Alguns detractors del Govern afirmen que va ser un accident per problemes tècnics, o un sabotatge d’opositors que es vol ocultar després d’un fenomen natural. Entre ells sobresurten els negadors del llamp, que afirmen que no hi va haver cap tempesta a Matanzas ni en un altre lloc de Cuba. Com que aquella tarda trotava pel meu circuit tradicional d’anada i tornada des de casa meva, puc donar fe de la magnitud de les descàrregues elèctriques sobre la ciutat que em van obligar a buscar empara en un edifici», va assenyalar Mario Valdés Navia al portal Joven Cuba.

La propensió a creure en les versions insòlites està a l’ordre del dia des de fa mesos amb l’explosió de l’Hotel Saratoga de la capital que va provocar 45 morts, i una sèrie d’incendis en instal·lacions estatals. A això se suma una successió de morts de generals de l’Exèrcit, amb prou feines informada amb un lacònic obituari oficial. Les xarxes socials no fan més que incrementar les narratives apocalíptiques.