"Si el meu germà hagués tingut un pis, no hauria marxat d'Artés"

Joan Babeli, sirià que fa 35 anys que viu a Catalunya, ha acompanyat el seu germà Riald a un camp de refugiats a Alemanya. L'havia anat a buscar a Àustria els primers dies del mes d'octubre, però durant aquests gairebé 30 dies ha estat impossible trobar una situació d'empara per a Riald, segons Joan Babeli. "Ell es volia quedar, començava a conèixer gent, i si el meu germà hagués tingut un pis, si l'hi haguessin ofert, no hauria marxat", explica. Ara, Riald és a Balingen (Baden-Wüttemberg), al campament de Heidenstadt.

Joan Babeli va fugir de Síria just abans d'incorporar-se al servei militar i des d'aleshores no ha tingut gaire relació ni amb el país ni amb la família, però ara els seus germans són refugiats o bé viuen en situació difícil a l'interior del seu país. Se sent compromès amb els seus, i explica amb dolor fraternal les dificultats que ha trobat per poder fer l'acollida a Catalunya.

Babeli reclama que el refugiat no sigui entès com un immigrant, perquè el que el mou no és una finalitat econòmica, sinó una situació de persecució política o haver-se quedat sense res a causa del conflicte bèl·lic. Aquest artesenc d'adopció es lamenta que "aquí no tinguem res muntat". Ha parlat des de l'Ajuntament d'Artés fins als responsables d'immigració de la Generalitat, i amb la majoria de les entitats i grups que treballen per organitzar l'acollida de refugiats a Catalunya. I també ha tingut alguna mala experiència, perquè "m'he trobat amb alcaldes que han ofert treball a canvi només de menjar, i això sentir-ho d'autoritats públiques és molt trist", afirma. Babeli, però, no vol fer pública la identitat dels polítics que li han ofert aquests tractes per al seu germà.