La reclamació al govern espanyol perquè pagui els diners emesos durant la República que van ser confiscats pel franquisme i mai no van ser rescabalats, ha trobat la màxima complicitat al Parlament. Com a mínim en el debat d'aquest dimecres a l'entorn de la proposta que va presentar el PSC per demanar al Congrés dels Diputats que reconegui aquest dret de cobrament.

En la sessió d'aquest dimecres, tots els grups al Parlament van manifestar la voluntat que aquesta proposta prosperi, però no hi ha res definitiu, i abans no arribi al Congrés encara haurà de superar els darrers tràmits parlamentaris. De paraula, ahir hi va haver un consens unànime, però el text no es votava.

La iniciativa que va presentar el PSC era un debat a la totalitat, que no es vota si cap grup no hi presenta esmenes, i no n'hi va haver. Ara, seguirà la seva tramitació en comissió parlamentària perquè n'elabori el text definitiu, que s'allargarà més o menys temps en funció de si els grups decideixen esmenar-lo o no. Després, haurà de tornar al ple del Parlament on sí que se sotmetrà a votació, i si prospera, es donarà trasllat al Congrés dels Diputats. Vist el debat, tot apunta que sí que prosperarà, i a partir d'aquí ja seran els partits a Madrid els que tindran l'última paraula.

La proposta que es defensava al ple és una llarga reivindicació que va néixer a Sant Vicenç de Castellet fa deu anys, per mitjà de persones afectades (o familiars) per la confiscació. A partir d'aquí es va crear l'Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista, que ha anat incorporant membres d'arreu del país, alguns dels quals van assistir al ple d'ahir.

La proposta la va defensar Ferran Pedret, del PSC, i reclama una modificació de la Llei 52/2007. Aquesta llei ja ampliava drets i s'establien mesures en favor dels qui van patir persecucions o violència durant la dictadura o el franquisme, però els rescabalaments dels diners confiscats quedaven restringits a partits i sindicats. Ara, es demana que aquest dret s'estengui als particulars.

A banda del PSC, el diputat bagenc de JxS, David Bonvehí, va ser un dels principals defensors de la proposta, i va agrair al PSC "l'esforç per voler canviar la postura del PSOE i intentar que aquest tema quedi definitivament resolt", després que els socialistes hi votessin en contra en altres ocasions. Entre altres, Bonvehí va defensar la proposta "perquè és una reivindicació evident i justa, i pel nostre compromís amb la memòria històrica i amb l'associació de confiscats". Va dir que "entenem que alguns ja no creguin en la negociació política i hagin decidit tirar pel dret portant el cas als jutjats", si bé "nosaltres encara hi volem creure, i intentarem que aquest dret es reconegui per llei. La solució serà més ràpida".

També ho va defensar fermament el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet, però crític amb el PP, que "no ha tingut cap voluntat política d'aplicar la Llei de Memòria Històrica perquè mai no ha estat d'acord amb les víctimes del franquisme". Al seu torn, Fernando Sánchez, del PP, va recordar que va ser aquest partit qui va aprovar el rescabalament de béns per a entitats i partits, i va admetre que ara també "estem d'acord amb estudiar com, quan i la manera que això es pot anar rescabalant" de cara als particulars, si bé va alertar que cal fer-ho "en el marc de la conciliació", tenint en compte que "començar a obrir ferides del passat és una caixa de pandora".

Per la seva banda, la CUP va ser crítica en el sentit que darrere la proposta hi veu "un acte de campanya electoral", segons la diputada Mireia Boya, tenint en compte que això mateix s'ha demanat altres vegades "i la resposta [per part de socialistes i el PP] sempre ha estat que no, perquè deien que les lleis franquistes no ho preveuen". Amb tot, "deixarem que es tramiti per respecte a les víctimes, però sense cap esperança que arribi a bon port" al Congrés.