El nucli de la Coromina de Cardona ha recuperat, parcialment, el curs de l'aigua que va perdre en començar aquest segle. Després de 16 anys sense riu l'aigua torna a passar pel que era la llera original de Cardener, que es va haver de desviar l'any 2000. El projecte que s'hi està acabant d'executar ha permès restablir, ni que sigui de manera artificial i parcial, aquest curs d'aigua, i ara només falta plantar nova vegetació als entorns de la llera per restablir amb la màxima normalitat un espai de ribera que durant aquesta dècada i mitja ha estat una llera seca.

Ara fa just 16 anys, la Generalitat va desviar el Cardener fora del barri cardoní i, des d'aleshores, hi havia hagut el compromís de restituir la llera seca que hi havia quedat. Les aigües del Cardener van deixar de passar per aquest nucli el 20 d'octubre del 2000, el dia que, amb la presència de desenes d'autoritats i veïns, es va aixecar la comporta del túnel que obria un nou curs a aquest riu per fora de la Coromina.

El desviament va ser una obra que la Generalitat va decidir afrontar amb caràcter d'urgència per resoldre una problemàtica que es va accentuar al principi del 1998: els problemes d'inestabilitat de la vall Salina, i en especial de la zona més propera al nucli de la Coromina.

Les avingudes del riu que derivaven en l'entrada d'aigua dolça a antigues galeries de les mines van generar l'aparició en poc temps del que tècnicament es coneix com a bòfies, és a dir, enfonsaments del subsòl. Un fenomen que va arribar a afectar directament la carretera que connectava la Coromina amb Cardona i també la cinta transportadora de l'empresa Mines de Cardona. Però l'afectació no acabava aquí. Més enllà dels enfonsaments que afectaven puntualment Cardona, el fenomen derivava en l'augment de la salinització de les aigües d'un riu del qual també es proveeix l'àrea metropolitana.

Va ser davant d'aquesta situació que es va decidir emprendre l'excavació d'un túnel a Cardona per on fer passar el curs del riu i allunyar-lo així de la zona sensible de la vall Salina. El resultat va ser l'obertura d'una galeria de 227 metres de longitud per on des de llavors passa l'aigua del Cardener, obra hidràulica que ja en aquell moment va suposar una inversió de 6,6 milions d'euros.

Sense aigua no hi havia filtracions, la sal no es dissolia i no s'originaven bòfies. Es van solucionar els enfonsaments, però el barri cardoní va quedar amb una llera seca, amb el consegüent impacte visual i ambiental.

El que s'ha fet ara és construir un petit llac i impermeabilitzar tot un tram de més de 300 metres en la zona més propera al nucli d'habitatges, per poder-hi tornar a fer passar l'aigua sense que es tornin a produir filtracions. L'aigua hi arriba mitjançant una canalització que l'agafa a la sortida del túnel de desviació que es va construir fa setze anys.