Gresca, fred i reivindicació en una rua que desborda un cop més els carrers de Sallent

«Què vol dir adoctrinats?», preguntava un noi davant el pas d'una comparsa d'obedients alumnes a l'esquena dels quals penjaven uns cartells amb la paraula objecte del desig de saviesa de l'infant. I entre el brogit de la música i l'empolsinada del confeti, la mare s'escarrassava a posar el fill al dia. Escenes com aquesta i moltes altres es van viure ahir a la tarda a Sallent durant la llarga i concorreguda rua del Carnaval més concorregut de la Catalunya Central, set mil persones segons els càlculs del Carrilet, l'entitat organitzadora. Una cita obligada per als vilatans i molts forans que va exhibir molta gresca i algunes espurnes de reivindicació política i social.

«Entrem a internet i agafem idees d'altres carnavals. Quan ja en tenim unes quantes, votem i triem». Ho explicaven a Regió7 l'Encarna, la Rufina, la Lourdes, la María José, la Loli i l'altra Encarna poc abans de començar la rua. La seva disfressa destacava per la contundència cromàtica de les flors que lluïen arrapades a la meitat superior d'uns cossos que encabien dins d'un test: «Ho fem tot artesanal», deien, «però les torretes les comprem als xinos, eh!». Si l'any passat anaven de bolets, en aquesta ocasió el conjunt botànic les feia destacar d'un tros lluny.

Si convertíssim la rua sallentina en una passarel·la de moda, la tendència dominant seria la disfressa-pijama, probablement l'opció més sensata vista la temperatura d'un dígit i tendint a zero que va assetjar les places i els carrers ombrívols del centre de la vila. Sota les protectores capes de felpa, s'amagaven pingüins, pandes, cocodrils, conills, ànecs, tigres, tigresses i pollets. En viu contrast, les cames nues de les caputxetes, els jugadors de futbol americà i alguns mascles amb faldilla curta i problemes per endreçar bé els pits.

Recorden Elizabeth Banks, l'actriu que encarnava Effie Trinket, missatgera del Capitoli, a la saga de Los juegos del hambre? Doncs el seu ostentós look el van replicar les integrants d'una de les comparses més cridaneres que van començar a desfilar a mitja tarda des de la plaça de la Pau i que prometia llums, focus i gogós en caure la nit. «Som amigues i sempre participem al Carnaval», explicaven la Patri, l'Isa i la Luci, que recordaven la fotografia que aquest diari va publicar el 2 de juliol per il·lustrar la notícia del Carnaval estiuenc i en la qual apareixien elles mateixes disfressades d'índies nord-americanes. «I l'any passat anàvem de Kate Perry», van afegir: «Som la carrossa de les guapes!».

Rajoy, el gran dictador

L'esperit transgressor, reivindicatiu i provocador del Carnaval l'encarnava la carrossa de l'Ateneu Popular Rocaus, que enlairava una pancarta amb el lema «Ni muts ni a la gàbia» en un cantó i la foto d' El gran dictador amb el rostre de M. Rajoy en el lloc de l'inimitable Chaplin a l'altre. Un altre dels personatges del film es passejava amb un cartell blasmant el famós article 155 de la Constitució espanyola: en comptes de l'1 s'hi dibuixava un puny tancat amb l'índex alçat. Més clar, l'aigua.

També van regar la rua amb ironia el grup d'una vintena d'adults i infants disfressats d'escolars adoctrinats. «Vam creure que, amb tot el que està passant, havíem de fer una comparsa reivindicativa», va explicar Pere Iglesias. El Carnaval de Sallent, amb petites i punyents dosis, no va girar l'esquena al moment que viu al país. No va ser un clam majoritari però es va deixar veure en una desfilada de dues hores seguides per centenars de persones al carrer.