Que l'eix del Llobregat és un corredor d'alt cost per a l'usuari que vol optar per una la via ràpida és una evidència. Ara però, un estudi posa de manifest que, xifres en mà, els usuaris de la C-16, si la recorren de punta a punta, estan castigats pels tres peatges més cars de tot l'Estat. És una via a preu d'or.

Ho demostra un estudi comparatiu entre totes les vies de pagament que hi ha a l'Estat que ha realitzat i fet públic Automobilistes Europeus Associats, una organització per a la defensa dels conductors, i que es basa en la relació entre les tarifes del pas per barreres per a un turisme i els quilòmetres que cobreix aquella concessió. És a dir, el preu per quilòmetre. I en els tres primers llocs d'aquest llistat de tot l'Estat hi figuren els tres peatges vinculats a la C-16.

Per aquest ordre, en primer lloc hi ha el túnel del Cadí, amb un cost de pas per al conductor de 39 cèntims per quilòmetre; en el segon hi ha els túnels de Vallvidrera (25 cèntims el quilòmetre); i en el tercer el peatge de Castellbell per al tram Sant Cugat-Terrassa-Manresa, que equival a 24 cèntims el quilòmetre. Tot i que aquesta dada no surt reflectida en l'estudi, de les dades que s'hi detallen es pot calcular que si fem un pack amb tot el recorregut sota concessió, que suma un total de 88,15 quilòmetres i una tarifa total de 26,47 euros, el cost dels peatges per cada quilòmetre és de 30 cèntims. L'estudi deixa clar que totes aquestes barreres tenen diferents modalitats de descomptes depenent de dies i franges horàries, i que els càlculs s'han fet en base a les tarifes màximes per a turisme (sense bonificacions), però que no deixen de ser absolutament reals.

L'estudi fet per Automobilistes Europeus Associats es compon d'un llistat d'un total de 40 peatges, dels quals sis (comptant els de la C-16) estan per sobre dels 20 cèntims per quilòmetre. A banda dels de casa nostra, els tres restants són el dels túnels d'Artxanda (23 cèntims/km); el de la C-32 de Castelldefels-El Vendrell i el de la M-12 al tram de l'aeroport de Barajas (21 cèntims/km).

A l'extrem oposat, el recorregut de pagament més econòmic de tot l'Estat és el de l'AG-57 Puxeiros-Baiona, que amb un preu d'1,65 per a 28 quilòmetres (pràcticament els mateixos que la concessió del túnel del Cadí) dóna com a resultat un cost de 5 cèntims per quilòmetre.

Per tenir una altra referència que aporta l'estudi, realitzar els 150 quilòmetres que van de Barcelona a La Jonquera per l'AP-7 costa 14,45 euros, és a dir, 9,6 cèntims per quilòmetre.

El mateix estudi constata també que en gairebé la meitat de les autopistes els preus s'encareixen en els horaris de major afluència de trànsit, establint-se importants diferències en funció del dia, l'hora o el mes de l'any en què s'utilitza la infraestructura.

Per exemple, un automobilista que utilitzi de matinada (entre les 01 i les 07 hores) l'AP-7, en el tram Cartagena-Vera, pagarà tres vegades menys que en les divuit hores restants del dia. O aquell que utilitzi la R-4 (Madrid-Ocaña) en hora punta, per exemple, a les 7 del matí de dilluns a divendres, haurà de pagar el doble que el que la utilitzi una hora abans.

El Ministeri de Foment ha anunciat que eliminarà els peatges de les autopistes les concessions de les quals vencen entre els anys 2018 i 2019. Aquesta decisió afecta directament a un total de tres autopistes: l'AP-1 (Burgos- Armiñón), la concessió de la qual acaba el 30 de novembre d'aquest any; l'AP-4 (Sevilla-Cadis) i l'AP-7 (Alacant-Tarragona), les concessions de la qual acaben el 31 de desembre de 2019.

A més, aquesta mesura crea un precedent per a les autopistes que vencen en tres anys, concretament el 2021, si bé en aquest cas la decisió haurà de prendre-la el Govern de la pròxima legislatura. Aquestes autopistes són: l'AP-2 (Saragossa-Mediterrani, i els trams de l'AP-7 (els que van de Tarragona-La Jonquera i el de Montmeló-El Papiol).

Per la seva part, la Generalitat ha reiterat la seva intenció d'aplicar ja a partir de l'any que ve una tarifa plana per a tota la xarxa viària, una quota anual que pagarien els conductors (amb diferents matisos) i que permetrien una eliminació de barreres i un pagament global.