Unió de Pagesos, l'entitat que a Catalunya ha fet sortir a la llum i està liderant la denúncia per les immatriculacions que han realitzat els bisbats de Vic i Solsona (el registre de propietats al seu nom) a les comarques del Bages, Berguedà i Anoia, ha posat aquest dijous la qüestió a la taula de la comissió de Justícia del Parlament i se n'ha endut el compromís de traslladar a la Cambra i a la Generalitat la necessitat que sigui el Govern qui faci les gestions necessàries perquè aflorin tots els casos i estableixi quina reposta es pot donar per revertir-ho.
Joan Casajoana, membre de la permanent comarcal del Bages d'UP i que va ser el primer propietari que va denunciar que la diòcesis de Vic havia immatriculat béns situats dins de propietats seves a Sant Vicenç i Castellfollit del Boix, va ser qui va exposar la problemàtica a la comissió i qui va demanar la implicació dels diputats per «posar llum» sobre una qüestió que, sosté, «suposa un espoli dut a terme pels bisbats amb nocturnitat, opacitat i alevosia».
Tal i com ja ha anat informant aquest diari, Unió de Pagesos denuncia que el que hi ha hagut és una enorme operació de registre de finques a favor de l'Església, sobretot entre el 2014 i 2015, ja que aquest any es va modificar la Llei del Cadastre Immobiliari que eliminava el privilegi de l'Església Catòlica d'immatricular-se béns. Privilegi que provenia d'un reial decret aprovat en plena dictadura (el febrer del 1946) que li permetia fer-se seus els béns que administrava.
En seu parlamentària, Casajoana va explicar als diputats (tal i com ja havia denunciat en una roda de premsa a final de setembre i havia publicat Regió7) que els darrers mesos s'ha recabat informació en registres de la propietat de Manresa, Igualada i Berga i que el que n'ha sortit és que els bisbats de Vic i de Solsona han immatriculat, prop de 430 béns patrimonials de 95 municipis de les comarques del Bages, l'Anoia i el Berguedà, en els últims 25 anys.
D'aquestes hi ha 203 ermites, esglésies i capelles, 52 cases rectorals i rectories, 95 terrenys i finques, 50 cementiris, a més d'horts, coberts i alguns habitatges. I que unes 200 d'aquestes immatriculacions, és a dir, pràcticament la meitat, es van fer entre el 2014 i el 2015, l'any de marge que va donar el govern del PP abans que entrés en vigor la reforma de la Llei Hipotecària que derogava la normativa de l'any 1946 que permetia als bisbes actuar com a notaris.
Registres de la propietat
Les peticions i propostes que Unió de Pagesos va traslladar als diputats van ser que el Parlament insti el Govern de la Generalitat a demanar i obtenir del Col·legi de Registradors de la Propietat i en un termini de sis mesos les notes simples (que detallen tot el contingut de les finques i el moviment que hi ha hagut) de totes les immatriculacions fetes per l'Església catòlica a Catalunya a través de l'article 206 de la Llei Hipotecària, «les quals permetran saber amb exactitud què integra el bé immatriculat» i que, en cas que no s'obtinguin per aquesta via, que el Parlament «insti el ministeri de Justícia a obtenir-les»
El sindicat també va requerir, i va rebre una resposta afirmativa de la majoria de diputats de la comissió, que insti al departament de Justícia de la Generalitat a realitzar un estudi sobre les immatriculacions realitzades per l'església catòlica a Catalunya des del 1978 i que «doni una resposta jurídica a aquesta qüestió per tal que es reverteixi aquesta situació i es retornin els béns immatriculats per aquest procediment al domini públic o privat particular».
Posicionament en contra
A més, es demanava que el Parlament aprovi una resolució contra les immatriculacions de l'Església i que els grups parlamentaris esperonin els ajuntaments catalans a aprovar també mocions en contra d'aquesta pràctica «i en defensa dels bens patrimonials històrics, culturals i parroquials de l'àmbit local».
Tal i com també ha anat informant aquest diari, els bisbats asseguren que es tracta d'un procediment completament legal»; i que una immatriculació és «la primera inscripció d'una finca en el Registre de la Propietat, per tant, significa que cap particular la tenia registrada al seu nom anteriorment». En un comunicat emès a final de setembre, la diòcesis de Vic admetia que durant el període 1998-2015 «s'han immatriculat, d'acord amb les normes establertes, un nombre important d'esglésies» però argumentava que «no s'ha fet de manera arbitrària». En aquest sentit, rebatia que «no és en cap cas una apropiació, ni una expropiació, ni molt menys un espoli» i que «l'Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi».
Al Parlament, Joan Casajoana subratllava que «ens falta el que creiem que encara serà el tro gros, la comarca d'Osona», però que fins ara els registres de la propietat de Vic «no ens han volgut facilitar una informació que és pública».
