Tal com se l'acostuma a anomenar de manera popular (i abreviada) estaria cap a la part final de la llista. Però el Pont, que és com habitualment es fa referència a aquest municipi situat quatre quilòmetres al sud de Manresa, té com a nom oficial i complet el Pont de Vilomara i Rocafort, ja que en la seva nomenclatura els vilomarencs mai no es volen descuidar el seu nucli històric (Rocafort), malgrat els separen uns 7 quilòmetres de carretera. I la denominació completa fa que aquesta població bagenca se situï entre els deu municipis (considerats oficialment com a tals) de tot l'Estat amb el nom més llarg. Una posició molt rellevant si es té en compte que, darrere, n'hi queden 8.121.
Aquesta curiositat oficiosa l'ha posat de manifest un periodista espanyol resident a Nova York, Emilio Manuel Guerra, que gestiona un portal web personal (Emiliópolis) en el qual ara ha publicat un estudi de les nomenclatures dels municipis d'Espanya, des del nom més llarg fins als més breus, a partir de les llistes oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
I el resultat és que el Pont de Vilomara i Rocafort hi apareix exactament en la desena posició, i com a tercer de Catalunya. Un incís: l'autor de l'estudi comptabilitza caràcters (lletres), incloent-hi els espais de separació entre paraules que componen el nom. I en el cas del Pont en compta un total de 32, ja que en la llista de l'INE els municipis amb article inicial el porten al final entre parèntesis (que també sumen). És a dir: Pont de Vilomara i Rocafort (El).
Feta aquesta precisió, potser els farà gràcia saber que aquest peculiar rànquing l'encapçala una població madrilenya que supera el pont de 12 caràcters (44 en total). Es tracta de Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago, dos nuclis que formen un únic municipi des del segle XIX i que té uns 320 habitants. Darrere hi ha, amb un caràcter menys (43), Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja (Burgos). I en la tercera, el primer català, el municipi gironí de Cruïlles Monells i Sant Sadurní de l'Heura (42 caràcters). Just a continuació n'hi ha un altre de català, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp (36 caràcters).
La llista dels cincs restants que precedeixen el Pont de Vilomara i Rocafort la componen Villanueva del Rebollar de la Sierra (Terol, amb 36 caràcters); Santa María de Guía de Gran Canaria (Las Palmas, 35 caràcters); Montejo de la Vega de la Serrezuela (Segòvia, 35 caràcters); San Martín de la Virgen de Moncayo (Saragossa, 34 caràcters); i San Martín de la Vega del Alberche (Àvila, 34 caràcters). Cal dir també que darrere del municipi bagenc hi consten tres municipis més amb el mateix nombre de caràcters (32) en la seva denominació: San Sebastián de los Ballesteros (Còrdova); Quintanilla del Agua y Tordueles (Burgos) i Partido de la Sierra en Tobalina (Burgos).
A la Cerdanya, dels més curts
Si capgirem la llista elaborada per Emilio Manuel Guerra, trobem que entre la trentena de noms més breus n'hi ha dos de la Cerdanya: Alp i Das. De fet, podrien estar en segona i tercera posició o a l'inrevés, ja que darrere d'Ea (Biscaïa), que és l'únic que està compost per només dos caràcters, hi ha 32 municipis que, com els cerdans, en tenen tres.
Si hi volen afegir curiositats, l'autor de l'estudi també ha elaborat una llista dels noms més llargs de municipis formats per una sola paraula. En aquest cas, l'encapçalen dos municipis compostos per un total de 16 caràcters cadascun d'ells: Torreblascopedro (Jaén) i Torrecuadradilla (Guadalajara). Darrere seu hi ha 6 municipis amb un nom de 15 caràcters; 27 de 14 caràcters i, a continuació, un llarg llistat de denonimacions de 13 lletres, entre els quals hi ha el municipi moianès de Castellterçol.
