La veïna de Manresa Ramona Vallserra, de 69 anys, és una de les participants a les caminades que ha fet el CAP Plaça Catalunya per l'entorn de la capital del Bages. Destaca «la pinya» que han fet amb els companys i les millores emocionals que li han suposat.

Quins beneficis li han aportat les caminades?

Em van anar molt bé. Personalment m'ha ajudat moltíssim perquè a mi em va agafar en un moment que estava a baix de tot i m'he aixecat. Fins al punt que ara s'hi ha apuntat el meu marit i tot!

Ha notat una millora física?

Sí, jo tenia problemes al genoll, al maluc i al peu dret i ara camino sense bastó. Al principi quan fèiem una caminada molt gran teníem el suport del marit d'una companya del grup, que ens deia: «Si no podeu, us vinc a buscar», i això ens va animar molt. I hem acabat que tornem del parc de l'Agulla fins a casa pels nostres mitjans, i això és molt! O sigui que hi he guanyat molt, tant pel que fa a l'estat físic com psicològic.

També ha estat beneficiós per a les relacions socials?

Sí, som un grup que en principi no ens coneixíem i després resulta que un és el meu veí i jo no ho sabia, perquè ara a Manresa a vegades no coneixes ni els veïns, no és com abans. També és molt interessant tenir el grup de whatsapp perquè, com que som tots de la tercera edat, quan no han d'operar l'un, han d'operar l'altre, i lògicament no pot anar a caminar, i ens preocupem els uns dels altres, ens truquem i si cal ens anem a visitar i fem pinya. Ens preocupem encara que sigui només per un constipat, som una pinya.

Per tant, la seva relació ha transcendit el grup i va més enllà de les caminades?

Sí, perquè érem un grup de persones que no ens coneixíem i ara estem tots comunicats. Entre tots hem fet pinya i estem molt units. Fins i tot, al final del projecte vam fer una paella d'arròs de comiat i va anar molt bé.

Segur que té alguna anècdota per explicar...

Sí, quan vam anar als horts del Poal va ser molt eufòric. Allà vam trobar el Pedro de Sant Joan i vam viure una experiència molt bonica perquè vam fer com de pageses buscant els ous de les gallines. Hem rigut d'allò més i ens hem divertit moltíssim.

Per tant, està satisfeta de la seva participació a l'estudi.

Sí, perquè ens ha anat bé físicament i emocionalment. L'Anna [la coordinadora del projecte] a nivell personal és una persona que dona vida i ens ha transmès els seu esperit i entusiasme, i això ha influït molt, perquè no només ha portat el «ramat» a caminar, sinó que ha estat per nosaltres i s'ha preocupat de cada un i això a tots ens ha omplert molt.

I continuen anant a caminar.

Sí, respectem els dos dies i això ja ens dona ànims i hem millorat moltíssim.