Montserrat acomiada el monjo benedictí i historiador Hilari Raguer

El monestir de Montserrat ha acomiadat aquest dissabte al monjo i historiador Hilari Raguer, que va morir aquest dijous als 92 anys, en un funeral amb una nodrida presència política al què han acudit, entre d'altres, el vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'expresident Jordi Pujol.

El funeral, presidit per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, també ha reunit la comunitat monàstica, les conselleres Meritxell Budó (Presidència) i Ester Capella (Justícia), així com al secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan-Enric Vives, entre altres personalitats.

Soler ha ressaltat el compromís tant amb l'Església com amb Catalunya d'una figura que, a més de monjo benedictí, va ser historiador, doctor en Dret i teòleg.

Popularitzat com a historiador civil i eclesiàstic (deixa un extens llegat bibliogràfic), va ser un reconegut lluitador antifranquista, un dels insignes representants de l'Església catalanista i defensor de l'independentisme. Va ser columnista habitual de Regió7. Raguer va publicar nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX, molts dedicats a l'època de la Segona República i sobretot de la guerra civil. Així mateix també és autor de diverses obres d'espiritualitat. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

Va ingressar al monestir de Montserrat el 1954, on va ser ordenat sacerdot el 1960, i on ha estat professor de Sagrada Escriptura i d'història contemporània de l'Església. Aquell mateix any va redactar, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es va diplomar en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la guerra civil del 1936-39, que va ser la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39), no publicada fins al 1976, un any després d'obtenir el títol (el primer defensat i amb una tesi publicada en català).