Ara que ens supera l'emoció i no donem l'abast a recordar i reconèixer la seva extraordinària trajectòria de compromís i servei, deixeu-me afegir una pinzellada molt personal de l'amic Joan Badia i Pujol.

En èpoques de lluita clandestina, tot i que no coincidíem en militància política, a començament dels 70 havíem compartit amb complicitat la corresponsalia del Tele/express. Signàvem amb el pseudònim Pere Planes, manllevant el nom d'un famós bandoler que va fer la guitza als manresans els anys de glòria del segle XVI. Els llibres d'història el fan quedar malament (s'enfrontava a tothom, feia sabotatges a la Sèquia, i va acabar el dies esquarterat i amb el cap penjat i exposat al portal de Sobrerroca), però ja podeu comptar si n'era tant, de malvat, sabent-se com se sap que la història l'escriuen els vencedors... Bé, en tot cas, el Pere Planes corresponsal va qüestionar els darrers espernecs de la dictadura franquista, alhora que posava en evidència els personatges i les institucions locals que el mantenien. Segons l'enyorat Josep Maria Huertas Claveria, aleshores cap dels corresponsals del diari, les nostres cròniques sobre la vida municipal i el tarannà amb que governava Ramon Soldevila Tomasa la ciutat li van valer al darrer alcalde franquista el seu nomenament com a subgovernador de Barcelona, a les ordres de Rodolfo Martin Villa, en vigilies de la mort de Franco, quan el règim necessitava gent amb ma dura. Val a dir que tots els corresponsals de l'època (Bertran Teixidor, Enric Martí i Teresa Torra, Quim Aloy, Andreu Alsina,...) vam col·laborar en l'ascens, però consti que els mèrits van ser de l'alcalde.

L'anècdota em fa recordar el mestratge del Joan en l'actitud de compromís i d'identificació amb el país que sempre va voler lliure i independent. L'afegeixo a la pèrdua de referents massa sovintejada darrerament.