Normalitat. És la paraula més adequada per a resumir el retorn de l'oci nocturn que es va fer efectiu la passada nit de divendres a dissabte. O més precís, normalitat quasi com a l'etapa precovid, perquè a l'interior de les sales hi havia festa recordant el 2019, però la situació dins les discoteques no és, encara, com abans de l'inici de la pandèmia: és obligatori l'ús de les mascaretes i per poder accedir als locals és imprescindible presentar el passaport covid.
Aquest cap de setmana, Manresa també ha obert les portes de les seves discoteques, que han omplert tot l'aforament permès -el 70% del total-, de totes aquelles persones que no podien esperar ni un dia més a tornar a trepitjar les pistes de ball.
Per a alguns, però, és la primera vegada que ho han pogut fer sense taules, cadires ni distàncies de seguretat. És el cas, per exemple, de la Júlia Serrat, una jove de 19 anys que va celebrar la majoria d’edat en ple confinament. “Avui és el primer cop que surto de festa en una discoteca com a major d’edat. Esperava poder haver-ho estrenat abans i, també, m’agradaria que no hi haguessin mascaretes ni passaports covid, però estic molt emocionada”.
El local escollit per Serrat ha estat el Sielu. Juntament amb la seva amiga Laia López, consideren que l’organització per a entrar dins del local ha estat molt correcta: “la gent ha entrat de manera molt ordenada, sense barrejar-se ni aglomerar-se, cosa que diu molt de la capacitat organitzativa del local”, declaraven les dues amigues.
Com més avançava la nit, més cua de persones es feia a l’exterior de les discoteques. I és que eren molts els joves que no volien perdre’s el primer dia d’obertura dels locals, però, alhora, l’aforament era limitat. En el cas que s’assolís el límit de persones permeses a l’interior, la gent que era a fora fent cua havia d’esperar a que sortís algú de dins per a poder entrar en el seu lloc.
“La gent té moltes ganes de sortir i venen amb molt bon rotllo, entenent que cal tenir una mica més de paciència”. Són paraules de Dani Castellano, director de la Casa de la Música de Manresa, i que ahir era a l’exterior de la sala Stroika per a controlar que tot sortís com era previst. Va lamentar, tanmateix, la lentitud que suposava haver de gestionar tots els passaports covid: “abans, per a fer entrar les 800 persones que caben dins la sala tardàvem una mitja hora. Avui, per a fer-ne entrar a 500 hem necessitat una hora, aproximadament”. I és que no només cal revisar que la persona dugui el passaport covid correctament, sinó que també cal revisar l’edat i, ara, controlar que la identitat del passaport i del DNI sigui la mateixa.
Un cop passats els tràmits, la festa ja pot començar. Pels altaveus ressonaven les cançons més populars que han anat sortint al llarg d’aquests quasi dos anys i que la major part dels assistents se sabien al peu de la lletra. Sobretot a Villa Martini (antic Menfis), on l’entrada era permesa des dels 16 anys i l’eufòria i emoció encara eren majors.
En aquesta sala, l’aforament permès arribava fins a els 1.000 persones. Sergi Torra, un dels socis del grup Ítaca, va admetre que “és impossible anar a darrere de cadascuna d’aquestes persones perquè, per exemple, es posin bé la mascareta si la duen mal col·locada. Al final, entenem que el passaport covid ha de permetre garantir un espai segur dins del nostre local i confiem en la responsabilitat de cadascú”. De fet, el local era ple de pantalles que recordaven l’obligatorietat de dur la mascareta posada sempre que no s’estigués consumint.
Poques vegades s’havia viscut un divendres tan intens dins de les discoteques i locals nocturns. Molts joves van poder recuperar el sabor d’un ambient festiu, el qual havien tingut privat des de l’inici de la pandèmia. Altres, ho assaborien per primera vegada. Tots plegats sabent, aquesta vegada, que la festa ha tornat per a quedar-se.
