Segueix-nos a les xarxes socials:

Montsalat demana rectificar un tram del futur nou col·lector de salmorra que s’aparta de l’actual

La plataforma ecologista considera potencialment perjudicial que la nova canonada s’apropi a les terres agrícoles del pla de les Generes, a Talamanca

Montsalat demana rectificar un tram del futur nou col·lector de salmorra que s’aparta de l’actual

El col·lectiu ecologista Montsalat ha requerit a l’Agència Catalana de l’Aigua que replantegi el projecte del futur nou col·lector de salmorres en un dels trams del Bages. Es tracta d’un punt del traçat que transcorreria entre els termes municipals de Sant Fruitós i Talamanca, que la plataforma considera que cal rectificar perquè, si s’executa tal i com està previst, s’apartaria del recorregut del col·lector actual. Segons detalla, en comptes de seguir la traça de la canonada existent sota el cingle de La Tolega per la riba dreta del riu al terme de Sant Fruitós, el projecte de nou col·lector travessa cap a la riba esquerra i passa pel pla de les Generes, entrant així en terme de Talamanca. Montsalat posa en relleu que aquesta nova traça «afegeix més afectacions, farà malbé una plana fèrtil i augmenta la gravetat del perjudici en cas de vessament de salmorra». Per aquest motiu, ha adreçat un escrit a l’Agència Catalana de l’Aigua en què li requereix el replantejament del projecte en aquest punt i «el retorni a un traçat paral·lel a l’original, com és norma al projecte, per tal de no sumar més i més afectacions».

Reunió de Fem Poble i la CUP amb el director de l’ACA | FEM POBLE

La plataforma exposa que «segurament existeixen raons d’enginyeria de projecte que ignorem» per treure el nou col·lector de la traça original per la riba dreta i passar-lo durant un tram per la riba esquerra, creuant dues vegades el Llobregat, però que «sota la mirada del bon ús del territori, entenem que aquest nou traçat pel nou col·lector és decididament inadequat i que causa un perjudici territorial i unes servituds majors que les que tindria si seguís el traçat del col·lector actual, com és norma al projecte». I qualifica de «frivolitat sense justificació» el canvi de riba per un tram relativament curt, «i en aquest tram, especialment desencertat».

Segons detalla Montsalat, la riba dreta (per on passa l’actual) és essencialment «un vessant rocós excavat pel riu, el cingle de la Tolega, amb un peu de cingle relativament estret que ocupen el col·lector actual, un camí ample i una cinta de bosc de ribera vora l’aigua». En aquesta riba dreta, hi afegeix, «no hi ha agricultura ni grans servituds més enllà del pas. En cas de vessament de salmorra, probablement aquesta s’incorporaria ràpidament al Llobregat perquè la major part del tram és força pendent, afectant una extensió reduïda».

Per contra, diu el col·lectiu ecologista, les característiques de la riba esquerra (per on es vol fer passar el nou) són «oposades» a les de la riba dreta. Detalla que hi ha el pla de les Generes, «de terra fèrtil en la seva major part cultivada. Les Generes és una finca agrícola amb tradició. Un vessament del nou col·lector en aquest punt ocasionaria un embassament de salmorra que de seguida prendria gran extensió, comparable als vessaments més catastròfics succeïts a la zona humida de la Corbatera (Sallent), als vivers de l’Angle (Manresa, el Pont de Vilomara) i a l’horta de Martorell», aquest darrer causat pel col·lector nou ja construït en aquest tram del Baix Llobregat.

Montsalat també argumenta que el col·lector de salmorres «multiplica la seva perillositat en zones planes, mentre que el risc es redueix com més pendent i més propera al riu és la zona per on transcorre». Per a Montsalat, la traça del col·lector nou per la riba esquerra «incompleix de manera flagrant aquest principi d’afectar allò de menys valor i preservar allò més rendible en termes de mercat i de potencial ambiental».

Fem Poble i la CUP es reuneixen amb l’ACA i reclamen garanties de la retirada del runam

El grup municipal de Fem Poble Sallent i la diputada de la CUP Montserrat Vinyets han demanat responsabilitats i garanties a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per la retirada del runam salí del Cogulló, que recorden que és un espai sentenciat judicialment a desaparèixer des del 2016. Aquesta demanda l’ha fet explícita en una reunió mantinguda aquest dilluns amb i el director de l’ACA, Samuel Reyes, en un moment en que hi ha en marxa la tramitació d’una nova modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria que permetria la instal·lació d’un macroparc fotovoltaic a l’àrea del runam. El canvi, impulsat per la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central després que la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat considerés no viable el projecte inicial plantejat per ICL Iberia, l’ha qualificada Fem Poble i la CUP com «una mesura ad-hoc que permet continuar privatitzant beneficis de l’empresa minera», en paraules del regidor Guillem Cabra.

Aquestes formacions argumenten que el canvi d’usos urbanístics i la consegüent instal·lació del parc solar «xoquen» amb la necessària retirada del residu salí. Per això els grups polítics consideren que l’ACA ha «d’avaluar els riscos per la qualitat de l’aigua que comporta que es perpetuï una agressió al medi ambient, com és l’abocament a cel obert i sense impermeabilitzar de la sal a Sallent».

Fem Poble i la CUP denuncien que el Govern «està dedicant esforços a mantenir el negoci d’ICL sobre els residus que la mateixa empresa ha generat». Les dues formacions exposen que «el 2009, l’ACA reconeixia una despesa de 300 milions d’euros públics en la reducció de la incidència dels runams salins a la comarca del Bages». En aquest context, Fem Poble i la CUP exigeixen compromisos a l’ACA per a» l’execució de la ja demorada retirada del runam del Cogulló», i mantenen que l’aposta per les energies renovables ha de passar per incentivar una producció energètica sota control públic.


Prem per veure més contingut per a tu